Ejemplos Digestión Extracelular (Catalán)

Digestió extracel·lular

Els enzims lisosòmics que han experimentat exocitosi poden provocar una varietat de processos degradatius.

Algunes proteinases lisosòmiques són les responsables de laescisió proteolítica que genera l’oligopèptid bradiquinina, el qual dilata alguns vasos sanguinis augmentant la pearmibilitat vascular per a permetre el fluix de fluids.

La hemòlisi vírica pot serdeguda a enzims lisosòmics units a partícules víriques durant el desenvolupament intracel·lular

Les plantes usen els enzims lisosòmics com a mecanisme de defensa contra la invasió. Ocorrefreqüentment amb l’hoste al que s’uneixen fongs patògens.

Els enzims lisosòmics del ronyó alliberats poden estar implicats en la generació de eritropoyetina, que estimula la eritropoyesis, és a dir, el procésde formació dels eritròcits.

L’osteoclaste és una cèl·lula multi nucleada que degrada y reabsorbeix òssos. Al igual que l’ osteoblaste, està implicat en la remodelació òssia. Els osteoclastos escaracteritzen per tindre una porció de la seua membrana "arrugada", en forma de raspall, rodejada d’un citoplasma lliure d’orgànuls anomenada "zona clara", amb la qual s’adhereix a la superfície del’òs mitjançant integrines. El procés s’inicia quan l’aparell de Golgi de les cèl·lules, excreta lisosomes amb enzims (sobretot fosfatasa ácida tartrato-resistente, entre altres) capaços de produir unmicroambient àcid por baix de la membrana arrugada. Els enzims lisosomals a soles són alliberats en la zona clara en les proximitats de la vora arrugada produint-se en aquesta àrea les reaccions dedegradació.

La formació de l’acrosoma, a partir de l’aparell de Golgi, és un procés altament sincronitzat i prou lent en comparació amb la biogènesi d’altres vesícules secretores. La fusió de la membranaplasmàtica amb la membrana acrosòmica externa es produeix durant el contacte de l’espermatozou amb la matriu extracel·lular del ovòcit o amb la zona pel·lúcida i desencadena una sèrie d’...