el grito de la gaviota

EL GRITO DE LA GAVIOTA

1. Temàtica del llibre.
Emmanuelle Laborit ens explica la seva experiència amb la sordera ja que ella es una noia de 24 anys que es sorda totalment. Ens explica la sevaconvivència amb aquesta. Com ella ens intenta dir, no es massa fàcil viure amb aquest dèficit. Els seus pares i la seva germana ho accepten molt bé, en canvi la resta, la societat no ho veu de lamateixa manera que ho veuen ells. I aquí es on comencen els problemes d’ella, quan no es pot comunicar amb els altres, perquè Emmanuelle oralment no es comunica gairebé, fins que no es mes gran.
Els seuspares la porten a una escola per a que comenci a parlar amb llengua de signes i també oralment. Després marxen a França, per a que allà acabi de perfeccionar el llenguatge i allà coneix a gent del monde la interpretació que també es sorda. Comença a fer obres petites i aquesta professió li agrada molt, llavors els seus pares li diuen que per fer teatre té que acabar el batxillerat, ella ho va fer.Va acabar sacant-se el batxillerat, la van agafar per fer una obra de teatre molt important i era el primer cop que ho feien amb actrius sordes. I la situació era molt tensa per ella perquè pensavaque no ho faria bé. Per la seva sorpresa va guanyar un premi a la millor actriu. Va ser el model a seguir per a persones sordes i per a persones que escolten.
El que jo he tret d’aquest llibre,primer que es una historia molt interessant ja que ella explica la seva vida tal i com ha anat passant. I segon que encara que tinguis una dificultat per gran que sigui, si tu hi poses ganes i valor, potsarribar a on un mateix vulgui.






2. Com a TAS quin tipus d’atenció especifica prestaries a persones amb aquesta problemàtica?
La meva atenció seria, abans de tot portar-los a queaprenguin a parlar i expressar-se en llenguatge de signes. Que no es sentin diferents per aquesta petita diferencia.
Portar-los on hi hagi mes gent amb la mateixa problemàtica que ells, ja sigui casal,...