El llac urmia

El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat del Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran. Antigament s'anomenava Mariane [1]
La superfície és de 5.200 km²; té una llargària màxima de140 km i una amplada màxima de 55 km. La profunditat màxima és de 16 m.
El llac rep el nom de la ciutat d'Urmia, nom siri que vol dir "ciutat d'aigua".
Vers 1930 el xa Reza Pahlavi li va canviar elnom a Rezaiyeh (ریاچهٔ رضائیه) però el nom fou eliminat després de la revolució islàmica els anys setanta.
Antigament es deia Shishast en persa. Els armenis li van dir Kaputan i la regió cap a l'oestva pertànyer al regne d'Armènia; el segle VIII es va islamitzar.
Té 102 illes que són punts de migracions dels ocells. En canvi a l'aigua no hi ha peixos perquè és massa salada. La major part delllac és un parc nacional i és una reserva de la biosfera de la UNESCO.
A l'illa de Kabudi (la segona més gran) hi ha la tomba del khan mongol Hulagu.
El llac perd per evaporació quasi un metre cadaany.El nom de les 102 illes és el següent d'acord a Farahang-e Joghrafiyayi-e shahrestânhâ-ye Keshvar (Shahrestân-e Orumiyeh, Tehran 1379 Hs):
Arezu, Ashk, Espir, Kabudan, Shahi (Eslami), Espiro,Espirak, Azin, Mehr, Mehran, Mehrdad, Borzu, Borz, Siyavash, Siyah-Tappeh, Tanjeh, Tanjak, Bon-Ashk, Ashksar, Ashku, Chak-Tappeh, Day, Magh, Meydan, Cheshmeh-kenar, Miyaneh, Samani, Azar, Sangan, Sangu,Tak, Jowzar, Jovin, Jodarreh, Sepid, Bastvar, Zirabeh, Bahram, Gorz, Ardeshir, Nahid, Penhan, Shahin, Kenarak, Zartappeh, Khersak, Naviyan, Omid, Garivak, Gordeh, Giv, Kalsang, Golgun, Aram, Panah,Kariveh, Zagh, Meshkin, Sahran, Pishva, Kam, Kameh, Sorush, Sorkh, Shabdiz, Nakhoda, Kuchek-Tappeh, Tus, Borzin, Arash, Atash, Siyah-sang, Karkas, Shurtappeh, Navi, Nahoft, Shush-Tappeh, Iran-Nezhad,Shamshiran, Mahdis, Kakayi-e Bala, Kakayi-ye Miyaneh, Kakayi-e Pain, Takht, Takhtan, Markid, Kaveh, Mahvar, Nadid, Kaman, Zarkaman, Zarkanak, Nahan, Bard, Bardin, Bardak, Tir, Tashbal, Sarijeh, Bon,...