Els judicis de nuremberg

Els judicis de Nuremberg

[pic]

ÌNDEX

I PART
Introducció i preguntes 3

II PART
Cites bibliogràfiques 14

III PART
Abstract 16

I PART. INTRODUCCIÓ

La derrota dels nazis i dels seus aliats no va ser considerada suficient per pagar tots els crims de guerra que havien comès, i es va creure necessari definir les activitats i els crims comesos per així poder castigar-losdegudament.

Els països col·laboradors s’havien afiliat per tal d’obtenir beneficis econòmics i polítics, i homes i dones prestaven serveis als invasors, però a la resta de països ocupats van sorgir moviments de resistència armada en contra dels invasors. El càstig als països col·laboradors va començar abans que la lluita acabés, però es va anar produint durant la guerra.

Un període amb moltesexecucions a mans de grups independents de resistència va ser el període que comprèn la retirada de les tropes alemanyes i l’establiment d’un control eficaç per part dels governs aliats. A l’Oest, els alemanys van dedicar tots els seus esforços en buscar col·laboradors; a l’Est, un cop els alemanys van retirar-se, les minories ètniques van rebre els primers càstigs mentre que ni les autoritats localsni els soviètics ho intentaven evitar.
Existia el que s’anomenava col·laboració horitzontal, consistent en la prestació de serveis sexuals per part de les dones a canvi de menjar o roba.

El desarmament de les forces de resistència va ser poc controvertit a Europa central i occidental. Davant d’assassinats i altres delictes comesos durant els mesos d’alliberació es va fer la vista grossa, iels nous òrgans de govern instaurats als països alliberats van haver d’assumir la tasca de castigar als culpables. La col·laboració amb les forces d’ocupació estava considerada un dany col·lateral degut a la guerra, però podia convertir-se en un delicte segons el que a traïció es refereix dins la llei.

Entre 1944 i 1945 la responsabilitat global dels crims de guerra i de col·laboració es vaassignar a unes persones determinades, entre les quals es trobaven membres d’organitzacions militar, d’organismes governamentals i de partits polítics, però degut a que fiscals i jurats jutjaven segons el que era del seu propi interès, moltes persones van ser castigades injustament. Per això el nombre de persones castigades i les seves condemnes variaven molt d’un país a un altre.

L’any 1943 l’únicdelicte feixista perseguible era la col·laboració amb l’enemic. Al 1944 va establir-se l’Alt Tribunal, que estava compost per jutges i advocats abans feixistes, i que jutjava els presoners més importants, però els resultats dels processos no van satisfer a ningú, ja que la majoria dels interrogats al·legaven que els seus comportaments eren deguts a la seva necessitat d’adaptar-se a lescircumstàncies. Prova d’això va ser que pels funcionaris públics l’afiliació al partit feixista havia estat obligatòria.

Després dels judicis a uns quants feixistes, la purga del govern i l’administració van anar perdent la força. L’Alta Comissió, que tenia la purga com a tasca, va dissoldre’s al 1946, i al juny del mateix any van anunciar-se les primeres amnisties. A les regions en les quals laresistència d’esquerres i els seus representants polítics exercien una influència important, la purga de feixista es va dur a terme més eficaçment, com a Grècia. Els que havien participat en la resistència durant la guerra van ser els que van acabar jutjats, empresonats i exclosos de la vida civil. Les característiques de la majoria de judicis de la postguerra van ser l’ajustament de comptes, la venjança il’estratègia política.

Segons Stalin i les autoritats soviètiques, judicis i altres càstigs als col·laboradors feixistes i alemanys constituïen una forma de netejar el panorama polític i social, i permetia un camí sense obstacles al poder comunista. Purgues, expulsions, penes de presó, expropiació de terres i execucions van ser dirigides a transformar la situació política i social del país,...