Emirat larida

Emirat de Larida

L'emirat de Larida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, Ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat deCòrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa deSaragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmadibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comtede Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud.
Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà enmans de governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal, conegut també com Avin-Hilet o Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120).
Posteriorment, Al-Mudhàffar, el 24d'octubre de 1149, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

Castell de la suda.

Llista de governants de l'Emirat de Larida
• Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hudal-Djudhami al-Mustain (1036-1046)
• Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079)
• A Saraqusta (1079-1082)
• Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090)
• Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102)
• Alsalmoràvits (1102)

Dues explosions
De la primitiva construcció musulmana amb prou feines queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, noobstant això, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit en el centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, la Suda va sofrir diverses...