Ensayo sociedad dialògica

La idea central del llibre “Apendizage dialògico en la sociedad de la información” passa per construir una educació al voltant de les característiques comunes que comparteixen la societat, la investigació científica en educació, l’aplicació d’aquesta teoria en la pràctica diària en diferents contextos i la relació de les institucions educatives amb l’entorn i la comunitat.

Llegint el llibrese’m planteja la idea de tenir tres contextos generals units i interrelacionats de forma inevitable per a construir una educació vàlida en els seus objectius i de qualitat (veure gràfic).

Segons aquest plantejament és necessari definir aquest 3 elements sense limitar-los a treballar en la seva parcel·la, doncs tots formen part de tots i les tasques que es plantegen en el llibre per a millorarl’educació passa per la interdisciplinarietat i la pluralitat en el sentit més ampli d’ambdós conceptes.

Segons el propòsit del llibre, definim la societat com el moment històric que estem vivint i les seves característiques. Les més destacables que incumbeixen a l’educació són la mobilitat de les persones, la velocitat de la informació, l’aplicació de les noves tecnologies a nivell laboral, educatiui social-relacional, i els canvis que tot plegat suposa per a la vida en societat. La oportunitat de gestionar més informació, de relacionar-nos de forma oberta i diària amb altres realitats culturals i socials i l’adaptació en l’àmbit laboral d’aquestes formes de funcionar fan que l’educació hagi de revisar els seus objectius.

La investigació educativa la definim com a totes aquelles personesinteressades en treballar vers la millora de la pràctiques educatives, provinguin de qualsevol disciplina o de cap i que gràcies a les seves vivències són capaces d’aportar amb criteri, rigor científic i capacitat crítica idees per a fer créixer la societat a través de l’educació.

En la pràctica educativa hem d’incloure tots els agents i actors responsables de que es dugui a terme. En aquestsentit es treballa amb els professionals de l’educació, amb els i les alumnes, amb les famílies d’aquests i amb tots aquells actors socials que influeixen en l’entorn en que es desenvolupa la pràctica.

Amb tot, el punt en que conflueixen aquest tres elements el podríem definir com a l’entorn en que es desenvolupen aquestes tres pràctiques. Aquest té unes característiques concretes segons on esdesenvolupi la pràctica educativa, influenciat pel moment històric i el desenvolupament social i ha de ser tingut en compte pels investigadors i teòrics que treballen per la millora de la societat.

Així doncs la idea que planteja el llibre per a treballar amb una educació dialògica passa perquè el diàleg s’estableixi entre les diferents parts retroalimentant l’educació en favor d’un consensgeneral amb tots els agents implicats i deixant constància del moment històric que vivim en que el diàleg i la interacció són una realitat i una necessitat.

Partint d’aquestes premisses, tant els docents com els investigadors de l’educació han de mantenir la ment oberta a qualsevol aportació des de qualsevol camp (psicologia, sociologia, filosofia, antropologia,...) i valorar l’aportació en unsentit global fidels al sentit que se li vol donar a l’aprenentatge dialògic.

Al llarg del llibre i indepentment de si es parla de societat, pràctica educativa o investigació sorgeixen una sèrie de adjectius i característiques que es repeteixen en els tres àmbits i que alhora donen coherència i forma a l’aprenentatge dialògic. Amb tot, aquestes característiques, tot i ser representatives dels tresàmbits, n’hi ha que adquireixen una major importància segons en quin s’apliqui.

Així, quan parlem de la societat i el moment històric que vivim, veiem que l’evolució d’aquesta cap a una societat de la informació s’està fent a una gran velocitat, existint uns canvis accelerants que demanen persones formades per a ser dinàmiques i ràpidament adaptables a aquests canvis, essent capaces...