escuela inclusiva

Ressenya documental.

EDUCACIÓ INCLUSIVA
Cap a una escola per a TOTS
“La diferència en educació ha de ser entesa com el punt de partida per iniciar l’ aprenentatge i mai com un problema a resoldre” Jose Maria Fernandez Batanero.

Resum.
El documental comença explicant la contextualització de les escoles actuals. A hores d’ara ens trobem immers en una societat plural i diversa. Tot i queen el passat s’ha negat i condemnat la diversitat, els últimes dècades han anat apareixent noves rutes paral·leles com la integració, informe Warnock i propostes de normalització. Eixa diversitat social es veu reflectida en cada aula heterogènia la qual inclou els problemes socials.
L’escola inclusiva és un model educatiu que està oberta per a tothom, on ningú queda excluït. També és conegudaamb altres noms coma ara, educació en la diversitat, educació per a tots, atenció a la diversitat. Per tant, l’educació inclusiva aten a tos, sense cap exclusió pel motiu que siga: ni per diferències culturals, socials o de capacitats.
L’objectiu que persegueix és que tot l’alumnat siga potenciat al màxim, fomentant la seua autoestima i ajudant a millorar la cooperació entre els companys. Pertal d’aconseguir aquesta finalitat, cal fer un canvi en el currículum, servicis i en l’organització del centre.
És de vital importància la participació de tota la comunitat educativa: cada membre ha de col·laborar i treballar en equip i mai de forma individual o aïllada. D’aquesta forma s’optimitzen els recursos. El rol del professor és essencial, perquè ha d’adoptar un tipus d’ensenyança iaprenentatge interacitu. De fet, els professors, a banda de treballar en equip, han de tenir reforços. Els reforços venen per part dels servicis tant a l’escola com al professor, marcant un enfocament col·laboratiu.
Tanmateix, no és tant sols el professor qui desenvolupa el rol de docent. Aquest model educatiu promulga l’aprenentatge entre iguals com ara les parelles d’aprenentatge (s’ensenyenmitjançant el joc) o la tutorització entre companys ( s’expliquen i ajuden entre ells)
Pel que fa a l’organització de l’escola ací la paraula clau és la flexibitat. D’una banda, les classes són heterogènies i cal flexibilitat en els agrupaments dels alumnes, en comptés de fer-los per edat, per motiu administratius, s’han de fer agrupaments d’alumnes multiedat, seguint paràmetres de les necessitatsindividuals.
La flexibilitat també es requereix en el temps. A l’hora d’organitzar els horaris, totes les assignatures han de ser importants, cap destaca per damunt l’altra. Les sessions no han de ser d’una hora, sinó d’estones llargues que permetan dur a terme el procés d’aprenentatge més adients. Es vol que l’alumne estiga el més temps possible amb la tutora i que aquesta en dispose per a unadedicació individualitzada. Per tant, els criteris que imperen a l’hora d’organitzar els horaris de l’alumnat són metodològics, pedagògics o necessitats dels menors.
Pel que fa al treball desenvolupat amb xiquets i xiquetes amb necessitats especials s’ha de fer dins de la classe, és a dir que el professor de recolzament entre a la classe de referència del xiquet. A més és important considerar lescaracterístiques de cada alumnes per a dotar al centre d’accessibilitat als espais i als materials.
En quant a la metodologia, aquest tipus d’escola no prioritza la transmissió de continguts, perquè el coneixement és inabastable, sinó es focalitza en aprendre a aprendre. D’aquesta forma els menors es converteixen en investigadors tota la vida. Els pilars d’aquesta concepció és, en primer lloc,el currículum interdisciplinar el qual és estimulant i significatiu. En segon lloc, el currículum diversificat, adaptant l’ensenyança als interessos dels xiquets i de les xiquetes. Altre pilar és la funcionalitat, es fa èmfasi en la preparació per a la vida. I per últim, és important la qüestió multicultural, es té en compte les diferències culturals de l’alumnat.

Opinió personal.
El vídeo...