Escuelas Democráticas

El present llibre suposa una recopilació d’experiències educatives entorn a la idea d’escoles democràtiques. Patterson ens indica al prefaci que els autors entenent l’escola democràtica sota la visió que ja en va fer Dewey a Democràcia i Educació. La societat democràtica per a Dewey “ha de tenir un tipus d’educació que proporcioni als individus un interès personal per les relacions socials i elcontrol social, i pels hàbits mentals que assegurin el canvi social sense introduir desordre”.

Els catedràtics Michael W. Apple i James A. Beane recopilen al llibre l’experiència de nombrosos autors en matèria d’escoles democràtiques: Barbara L. Brodhagen a les Escoles Públiques Metropolitanes de Madison, Deborah Meier i Paul Schwarz a l’Institut d’Ensenyança Mitja de Central Park Est aNova York, Bob Peterson a l’Escola Fratney de Milwaukee, Larry Rosenstock i Adria Steinberg a l’Escola Rindge.
Podem destacar a Michael W. Apple, seleccionat com a una de les 50 figures més rellevants en l’àmbit de l’educació del segle XX. El catedràtic ha realitzat nombrosos treballs sobre la reforma educativa i les relacions entre poder i cultura, tals com “Educació i poder”, “Ideologia iCurrículum”, “Política cultural i educació” o “Educació, la forma “correcta””. Al mateix temps també ha realitzat material documental per a la seva idea d’una educació progressista.

En paraules d’Apple i Beane: “Aquest llibre es dirigeix als educadors que estan compromesos amb la democràcia, que valoren la forma de vida democràtica, que creuen que els escoles poden ser llocs democràtics i quetenen el valor de posar aquestes creences en pràctica, i també es refereix a aquests educadors” (Apple i Beane 1997:23)
Així doncs, el present llibre realitza una aproximació a la idea de les escoles democràtiques i recopila l’experiència en aquest àmbit dels autors anteriorment citats.
Una proposta que pretén anar més enllà de la visió educativa a les escoles, per a passar a ser una proposta desocietat. Una proposta que apropi als membres de la societat i que els faci treballar per a crear un món més democràtic i participatiu.

En el primer capítol els autors ens introdueixen en la ideologia de les escoles democràtiques, el seu significat, els processos i la finalitat educativa d’aquestes.
Així doncs parlem primer del concepte de democràcia;
Entenem la democràcia no com a lallibertat d’acció dels ciutadans sinó com a una organització social en la que el poder decisori resideix en tots els membres de la comunitat.
Els autors remarquen que “(...)la democràcia és un postulat fonamental de les nostres relacions socials i polítiques. Decidim que és la base de la nostra manera de governar-nos, el concepte pel que mediem la saviesa i el valor de les polítiques i els canvissocials (...)” (Apple i Beane 1997:18)

Ens trobem immersos en una societat cada cop menys democratitzada, on el significat de la democràcia està perdent pes, i es veu com a quelcom devaluat, sense rellevància. Un punt, on decidim acatar el que ens ve donat, sense plantejar-nos que podem participar de les decisions que ens repercuteixen. “(...) no és estrany escoltar que la democràcia s’ha fetsenzillament irrellevant, que és massa ineficaç o perillosa en un món cada cop més complex.” (Apple i Beane 1997:19)
Davant d’aquesta situació de desencís en una democràcia per al poble, és evident que parlar de democràcia a les escoles pot resultar encara més complicat.
Amés la globalització està fent de l’escola i de l’educació quelcom mercantilitzat, deixant enrere la lluita per l’escolapública. Les retallades en matèria pública són molt rellevants i per tant es tendeix cap a un sistema privatitzat, on qui més té, és alhora, qui més opcions educatives obté. El sistema fa tendir l’educació cap a processos merament comercials, de manera que l’educació perd valors, enfront de la necessitat d’adquirir coneixements per a la vida laboral.
El sistema educatiu, amés, tendeix cada cop més...