Espai-Temps A La Societat En Xarxa

El temps i l’espai en la societat en xarxa
Per no allargar-nos massa, tan sols apuntarem que la societat en xarxa és producte del fenomen de la globalització, possible gràcies al desenvolupament tecnològic successiu, però accelerat les últimes dècades(especialment de les tecnologies de la informació i la comunicació). Aquest terme va ser creat per Jan van Dijk l’any 1991 però és Castellsl’autor que més a contribuït a la seva divulgació. En la societat en xarxa “la realitat està construïda per xarxes d’informació que processen, emmagatzemen i transmeten informació sense restriccions de distància, temps ni volum”. Aquesta estructura social, la interrelació d’elements i persones distants, no és nova en la història de la humanitat, la novetat és la continuïtat i immediatesa d’aquestesrelacions.
La societat xarxa conforma l’aldea global, denominació optimista de teòrics com Negroponte i Castells, conscients dels riscos que comporta aquest procés, però confiats en que les oportunitats per les persones són moltes i són elles qui tenen el poder perquè beneficiï la humanitat. Els detractors d’aquesta realitat escatimen el poder a les persones, per senyalar les empresesmultinacionals i el seu neocapitalisme desbocat (l’Aldea global supera les barreres dels estats-nació tradicionals, mancats de recursos per regular un mercat mundial) com les culpables d’una alienació social total: imposen valors i uniformen les societats, a més a més d’empobrir-les i utilitzar-les (autors com Muniz Sodré parlen d’una relectura del colonialisme a escala planetària).
No és l’objectiud’aquesta pràctica glosar les bondats o perversions de la societat en xarxa, sinó que a partir de dos conceptes clau de Castell, l’espai de fluxos i el temps atemporal, demostrar com canvia la nostra percepció de la realitat, la manera de viure (en el seu sentit més ampli: treball, oci, relacions socials...). En definitiva, com canvia la societat perquè canvien dos de les seves dimensions per definir elmón, per organitzar la vida humana: temps i espai.
L’espai de fluxos segons Castells és “l’organització material de les pràctiques socials en temps compartit que funcionen a través de fluxos” . Els fluxos són un element de l’organització social, l’expressió dels processos que dominen la nostra vida econòmica,política i simbòlica. Aquests processos es desenvolupen actualment a nivell global, que ésl’espai dominant. Un exemple clar d’aquests processos “llunyans” que ens afecten a la nostra vida diària és el mercat financer (borses, qualificació AA+, fons de capital-riscs..., paraules i empreses que desconeixíem, i que fins i tot ara no acabem de comprendre, estan relacionades amb la crisi actual). Però també les empreses de Silicon Valley, i els parcs tecnològics de Bangalore són“nòduls grans” de la xarxa de les TIC. El cas de l’Índia és interessant per comprendre la importància de no quedar fora d’aquests espai de fluxos. L’any 1991 el govern va impulsar la liberalització econòmica fet que va permetre que ocupés el 2004 un dels primers llocs d’exportació mundial de software i serveis informàtics. També era número 1 en el rànquing de països amb més número d’enginyers qualificatsi tercer país amb major reserva de mà d’obra tecnològicament competitiva. Aquesta mà d’obra competitiva es relaciona amb la diferenciació que fa Castells entre mà d’obra autoprogramable, generadora de valor per la xarxa, i la genèrica (persones necessàries però molt més exposades a la lògica de reducció de costos de les empreses: substitució per màquines o deslocalització per exemple).
Unúltim cas de la importància d’estar dins de l’espai de fluxos: Catalunya, la Massachusetts d’Europa. El més de juny d’aquest any el president de la Generalitat va capitanejar una delegació d’empreses i institucions que participaven a la Bio Boston International Convention, el congrés biotecnològic més important del món. L’objectiu de Mas és convertir Catalunya en una bioregió de referència...