Espina Bifida

Autonomia Personal i Salud Infantil

El Vall d’Hebron opera amb èxit a un fetus que patia espina bífida
Redacció d’un article sobre Salut infantil
Mónica Rosado

INDEX





Anunci 3
Què és l’espina bífida 4
Espina bífida oculta 4
Espina bífida oberta o quística 4
Conseqüències 6
Causes i factors de ris 6
Prevenció 7
Com pot afectar l’espina bífida? 8
Comentari del’anunci 8
Hemerografia 9
Webgrafia 9



Qué és l’espina bífida
L’espina bífida és una malformació congènita del tub neural, que es caracteritza perquè un o més arcs vertebrals posteriors no s’han fusionat correctament durant la gestació i la medul·la espinal queda sense protecció òssia. La principal causa de l’espina bífida és la deficiència d’àcid fòlic en la mare durant els mesosprevis a l’embaràs i en els tres mesos següents, encara que existeixen un 5% dels casos, els quals la causa és desconeguda. Ja avui en dia s’ha comprovat que l’espina bífida no té un component hereditari, lo que s’heretaria seria la dificultat de la mare per a processar l’àcid fòlic, lo que ocorre en molts pocs casos. També es va comprovar que una persona amb espina bífida no tindrà necessàriamentfills amb la mateixa discapacitat. Bàsicament existeixen dos tipus d’espina bífida: l’espina bífida oculta i l’espina bífida oberta o quística.
Espina bífida oculta
Apareix un petit defecte o obertura en una o més vèrtebres. Algunes tenen un lipoma, clotet, vellositat localitzada, taca fosca o una protuberància sobre la zona afectada. La medul·la espinal y els nervis no estan alterats. Moltespersones amb espina bífida oculta no saben que la tenen, o els seus símptomes no apareixen fins a edats avançades. Estos símptomes poden ser de tres tipus:
Neurològics: debilitat en las extremitats inferiors, atrofia de una cama o peu, escassa sensibilitat o alteració dels reflexos.
Genito-urinaris: incontinència d’orina o excrements o retenció d’orina.
Ortopèdics: Deformitat dels peus odiferències de mida.

Imatge de R-X de Espina bífida oculta en S-1.

Espina bífida oberta o quística
És el tipus més greu, la lesió es sòl apreciar clarament com un inflor, en forma de quist, en la zona de l’esquena afectada. Es distingeixen varius tipus:
Meningocele y lipomeningocele
Són les formes menys freqüents. Una o més vèrtebres presenten una obertura de la que treu cap un quist ple delíquid cefaloraquídi que conté part de les meninges però no els nervis espinals. Les seues seqüeles són menys greus, tant en les funcions locomotors com urinàries.
Mielomeningocele
És la variant més greu y més freqüent. El quist conté tant les membranes com les arrels nervioses de la medul·la espinal i a sovint la medul·la en sí. Ocasionalment la medul·la espinal i els nervis queden al descobert. Ésnecessari tancar quirúrgicament la obertura en quant el bebè neixi per a evitar una infecció.

Conseqüències
En general, quant més alta es troba la vèrtebra o vèrtebres afectades, més greus seran les conseqüències. Dites conseqüències poden incloure:
Hidrocefalia: és la acumulació excessiva de líquid cefaloraquídi (LCR) en el cervell. L’acumulació excessiva de LCR ocasiona una pressiópotencialment perjudicial en els teixits del cervell.
Altres trastorns neurològics lligats normalment a la hidrocefalia:
Malformacions de Chiari o de Arnold-Chiari: la porció caudal del cerebel i a voltes, del tronc cerebral, que es troben situats per baix del foramen magne.
Siringomièlia: formació o acumulació de LCR dintre del cordó medul·lar.
Dificultats de visualització, memòria,concentració.
Alteracions de l’aparell locomotor:
Debilitat muscular o paràlisis, deformitats y disminució o pèrdua de la sensibilitat per baix de la lesió.
Trastorns del sistema genito-urinari:
Alteracions del control urinari e intestinal que poden donar lloc a una incontinència vesical y/o fecal o pel contrari una retenció d’un o ambdós tipus. Són freqüents les infeccions urinàries per un...