Esquizofrenia

1-Què és l'esquizofrènia?

És un terme que avui en dia tothom n'ha sentit a parlar, però que la gent confon amb la bogeria, on hi ha canvis de personalitat o diuen que les persones esquizofrèniques són violentes i perilloses. Si preguntéssim a la gent què és aquesta malaltia, molt poques persones sabrien explicar-ho. Només sabrien explicar-ho aquelles persones que tenen un cas d'aquestamalaltia en el seu entorn, ja siguin amics, coneguts propers o familiars.
Aquesta malaltia es dona quan hi ha una alteració en el funcionament del cervell.
El cervell esta format per les neurones, que són cèl•lules nervioses especialitzades en la recepció i transmissió de senyals del medi intern i extern. Estan compostes pel cos cel•lular, lloc on s'hi torba el nucli, que té una forma esfèrica, i elcitoplasma. En el cos creixen prolongacions anomenades dendrites on hi han ramificacions arborescents. L'axó esta envoltat per la mielina (substància lipídica) i que acaba en ramificacions i aquestes entren en contacte amb un altre cos neuronal. Al nucli hi ha unes vesícules on s'hi troba una substància química anomenada neurotransmissors que s’alliberen a l'exterior i són recollides pelsreceptors de les dendrites de la neurona següent.
En el cervell d'un esquizofrènic, s'experimenta una alteració en la seva sensopercepció, en el contingut del seu pensament i en la afectivitat degut a l'excés de sensibilitat en el receptor d'aquests neurotransmissors anomenat dopamina. Aquest cervell, pateix un excés de dopamina en el corrent nerviós del cervell que podria estar relacionat amb símptomespsicòtics positius que apareixen amb un episodi esquizofrènic.
Altres neurotransmissors poden estar involucrats en la malaltia. Es tracta d'un trastorn complex amb un component orgànic i un component d'estrès ambiental. L'esquizofrènia significa una desintegració de la personalitat, per la qual una persona veu difícil decidir què és real i que no ho és.

2-Inicis de l'esquizofrènia

En elstractats de psiquiatria hi podem trobar poc material sobre el transfons històric de l'esquizofrènia. Avui en dia, però, sabem que cap al començament del segle XIX es va començar a considerar les malalties segons moderns criteris científics. Sabem que les simbolitzacions antigues com a l'antiga Grècia o a l'antiga Roma, tenien coneixements de la bogeria, però només es coneixia d'una manerasuperficial, sense saber les seves causes. La manera de tractar antigament els malalts psíquics forma part dels capítols desagradables de l’historia. Durant segles la imatge de la psiquiatria s'ha anat transformant, es regia per idees màgiques, religioses, demoníaques o supersticioses. A partir de 1400 aC, trobem que era una època on hi predominava la concepció de que la malaltia era causada pel diable.Als segle I i II dC van aparèixer per primera vegada relats amb conviccions religioses, un exemple és el d'un pacient que es negava a orinar perquè tenia por a provocar un diluvi. Durant l'època de l'antiga Grècia, existien llocs per a persones que patien malalties mentals, hi ha escrits on s'afirma que els malalts eren ben cuidats i allotjats. A l'edat medieval, se li negava l’allotjament a lespersones que patien malalties mentals. Juntament amb criminals, els malalts mentals van ser tancats amb vaixells i enviats a alta mar amb la intenció d’aïllar-los fins que morien, a aquestes naus se'ls deien “ naus de bojos”. En el 1500 aquests aïllaments es van considerar saludables, en aquella època els malalts mentals els allotjaven a fora de les portes de les ciutats i només se'ls hi donava allòindispensable per sobreviure, aquesta ubicació va continuar durant el segle XVI. Molts dels convents abandonats els van transformar en institucions psiquiàtriques. Als segles XVII i XVIII es va abandonar la creença dels mites indemostrables, fent que la raó agafés força. D'aquesta manera es van començar a fer investigacions sobre les veritables raons de les pertorbacions psíquiques. Es van...