Estatut De La Mancomunitat De Catalunya

Estatut de la Mancomunitat de Catalunya
Es tracta d’una font com una de tipus primària consistent en un document públic de caràcter polític. Els articles 1, 2 i 4 ens defineixen la Mancomunitat, esdeclaren algunes de les seves competències i òrgans de representació. Era la unió de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per a fins únicament administratius, regida perl'assemblea general, el consell permanent i al presidència. La Mancomunitat només tenia poder administratiu, quedant subordinada a les decisions de la capital espanyola en molts casos. La Mancomunitat va dur aterme importants obres per a la cultura i el benestar dels catalans, creant escoles o biblioteques i restaurant edificis històrics. Aquest estatut de la Mancomunitat de Catalunya va ser aprovat el 9de gener de 1915 per les quatres Diputacions Provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i el 26 de març pel govern central.
L’any 1911 la Diputació de Barcelona va presentar unaproposta al govern liberal de Madrid. Canalejas es va comprometre a tirar endavant aquest projecte de Mancomunitats. El 1912 aquest projecte es va aprovar. Despres de l’assassinat de Canalejas, el Senatva bloquejar el projecte aprovat per les corts. El 1913, hi havia un nou gover, el govern conservador que estava presidit per Dato. Aquest govern va publicar un decret que autoritzava les diputacionsprovincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.
El govern en la Mancomunitat estava dividit en tres òrgans: l'assemblea general, que es composava de diputats de totes lesprovíncies que formaven la Mancomunitat, el consell permanent, que actuava com a poder executiu i estava format per vuit consellers, dos de cada província per evitar centralismes i monopolis, ila presidència.L'assemblea s'encarregava d'aprovar el seu propi reglament, el Consell era la representació del poder executiu, mentre que la presidència era l'encarregada de controlar totes les accions dels...