Mancomunitat De Catalunya

FffM
ayra Coque
Mancomunitat de Catalunya
Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […].
Article 2. Seran competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a lesdiputacions provincials.
[…] Així mateix, seran de competència de la Mancomunitat i són, per tant, traspassats a la mateixa, els següents serveis de les diputacions mancomunades:1. Construcció de carreteres dels actuals plans provincials […].6. Els serveis que amb posterioritat a la constitució de la Mancomunitat una o més diputacions acordin traspassar a la Mancomunitat […].
Article 4. LaMancomunitat serà representada pel president i governada per una Junta o Assemblea deliberant i un Consell permanent.

FONT: Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, aprovat per les quatre diputacions provincials catalanes (9 gener 1914).


1. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Aquest text està format per una selecció d'articles, on la seva font és primaria. És un textjurídic; ja que enmarca el marc legal, que serà vigent fins a 1914 durant el torn de partits entre liberals i conservadors.

2. Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

El Sexenni Revolucionari va començar amb el fi del regnat d’Isabel II d’Espanya al 1868 gràcies al cop d’estat de Joan Prim i Francisco Serrano, que pretenía acabar amb la dinastiaborbònica i amb el govern corrupte de Narváez.
Amb el triomf de l’aixecament es va redactar la Constitució del 1869, que era molt avançada per l’època en que va ser feta. El poder de l’estat el va ocupar Amadeu de Savoia, que es va veure obligat a abdicar i en mig d’aquesta situació van triomfar els partits republicans, que van proclamar la I República Espanyola al 1873. La I República va acabar al1874 amb el cop d’estat de Manuel Pavia, poc més tard Martínez Campos va fer un altre cop d’estat i va entregar el poder a Alfons XII, i axí va començar la Restauració borbònica.
Es va donar a conèixer el nou sistema polític amb el Manifest de Sandhurst, que va redactar Cánovas del Castillo i que va signar el Rei Alfons XII.

Aquest document proclamava la construcció d’un estat liberal i unnou règim monàrquic de tipus conservador, és a dir, una monarquia constitucional.
En aquest moment s’inicia l’època del nou règim, la Restauració Borbònica. El nou sistema polític, ideat per Cánoves del Castillo tenia 4 pilars. El rei com a primer pilar i base de la restauració, Les Corts com a segon pilar, on participaven els grans burgesos, mitjançant el sufragi censatari. El tercer pilar és laConstitució, en diferencia dos tipus: una que pugui variar amb el temps i una altra que sigui invariable independentment de qui és al poder. El quart pilar es el bipartidisme, existència de dos grans partits, el conservador liderat per propi Cánoves i el liberal, en mas de Sagasta, anomenats partits dinàstics. Aquests s’alternaven en el poder mitjançant el “torn pacífic de partits”, però elfuncionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, més conegut com “topinades”, per a garantir l’alternança. D'aquesta manera contraria als interessos del poble, es garantia el poder a un dels dos partits del costat monàrquic i la resta de forces polítiques del país restaven al marge. Al 1885 arriba la regència de Maria Cristina d’Àustria, moment en el que elstorn de partits funciona a la perfecció, fins al desastre colonial de 1898, amb la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, Cuba y les Filipines, va fer caure la Restauració en una crisis política i moral que va trencar els fonaments del sistema i va plantejar la necessitat d’iniciar un procés reformista que modernitzés la vida social i política espanyola. Al 1902 amb l’arribada al poder...