Estratègies Educatives Que Faciliten L’augment De L’atenció, Un Major Autocontrol I Un Millor Autoconcepte

ESTRATÈGIES EDUCATIVES QUE FACILITEN L’AUGMENT DE L’ATENCIÓ, UN MAJOR AUTOCONTROL I UN MILLOR AUTOCONCEPTE

- El mestre/a haurà de situar-se prop dels/ de les alumnes amb deficiències atencionals quan done les instruccions per les activitats o explique els continguts.
- Els/les alumnes amb més facilitat per distraurer’s han d’estar col.locats prop del mestre/a.
- Tenir cura de queen les taules solament apareguen els materials indispensables per portar endavant el treball assignat en aquest moment. Evitar que esten a la vista objectes interesants que inviten al xiquet/a a manipular-los en lloc de centrar-se en el seu treball.
- Col.locar al costat de l’alumne/a amb dèficits d’atenció companys/es que siguen models apropiats, és a dir, que siguen atents, ordenats, quecomplisquen les ordres, etc.



Presentació de les explicacions


- Promoure la participació activa de l’alumne/a amb problemes d’atenció:
-Plantejar a l’alumne/a preguntes freqüents, durant les explicacions , i oferir una retroalimentació inmediata de les seues respostes.
-Mantenir un contacte ocular, tan freqüentment com resulte apropiat, durant les explicacions ,lectura de contes, ........
-Utilitzar claus i senyals no verbals (mirada, gestos amb la mà, etc.) per re-dirigir l’atenció de l’alumne/a, mentre es continua amb l’explicació a la classe en general.



Plantejament d’activitats


- Simplificar, en la mesura de lo possible, les instruccions sobre les tasques. Després d’explicar-les a la classe en general, és convenient demanar quel’alumne/a les repetisca, inclús encara que ja haja començat la tasca.
- Acoplar les exigències a les possibilitats de l’alumnat per a la qual cosa poden ser útils les següents indicacions:
• Establir el periode de temps durant el qual el xiquet/a pot actualment mantenir la seua atenció centrada en la tasca. Reforçar i anar augmentant progressivament el seu esforç atencional, en lloc derenyr-le o forçar-le per mitjans impositius per a que treballe durant més temps.
• Seleccionar amb cura el nivell de dificultat de les activitats a la fi de procurar que no es produisca la frustració i l’abandonament.
• Si l’alumne/a és lent/a per realitzar les tasques, per a que puga progressar, és preferible baixar el llistó de productivitat: és millor que acabe 4 exercisisben fets a que faça 8 mal.
- Segmentar les tasques complexes i/o llargues en fases, marcar un temps prudent per acabar cada fase, alabar a l’alumne/a cada vegada que haja aconseguit alcançar l’objectiu marcat, i demanar-li que continue amb la següent fase.
- Donar les instruccions per a la realització de les activitats utilitzant un llenguatge senzill i clar. Inclús, després d’haver-lesexposat a la classe, resulta útil demanar-li a l’alumne/a que explique què és el que ha de fer per assegurar-se de que les ha entés perfectament.
- Hi ha que evitar fer comentaris sobre conductes indicatives de manca d’atenció cap a les tasques, tals com “éstàs en els núvols”, “ no estàs atenent al teu treball”, “ja està bé”, o donar ordres del tipus “no et distraigues amb el llapis”, o“aten”. En lloc d’això és preferible subministrar a l’alumne/a claus verbals discriminatives que l’instiguen a reflexionar sobre la seua forma de comportar-se “recorda què és el que has de fer” o “estàs acabant ja el teu treball?”.
- És convenient que el mestre/a es passege per la classe per comprovar què està fent l’alumne/a i que le subministre retroalimentació sobre el seu treball sensemolestar-le.
- Facilitar les transicions d’unes activitats a altres fent ús de senyals “claus” visuals o auditives (per exemple un toc de campana), evitant en lo possible que es produisquen periodes llargs d’espera.



Organització


- Demostrar que es valora l’ordre, assignant 5 minuts cada dia per a que els/les alumnes organitzen les seues taules, fitxes, llibres, etc.
-...