Estructura de la comunicació

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1066 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 14 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Defineix el concepte de “autocomunicació de masses” proposat per Manuel Castells i esmenta les seves característiques principals. Manuel Castells defineix el concepte de autocomunicació de masses com “una nova forma de comunicacio interactiva caracteritzada per la capacitat d'emetre missatges de molts a molts, en temps real o en el moment triat, amb la possibilitat de recorrer a la comunicaciópunt a punt, la difusio selectiva o la radiodifusió, segons la finalitat i les caracteristiques de la practica comunicativa”. Un exemple de l'anterior definició el trobem a YouTube, on un usari pot pujar a la xarxa un vídeo, el contingut sigui un esdeveniment personal, en aquest cas el vídeo serà vist per un nombre reduït de persones. En canvi si el mateix vídeo és l'aterratge d'un avió al carrerprincipal de la seva ciutat, aquest vídeo podria ser emès no només per la comunitat de xarxa pròpia (en aquest cas YouTube) sinó que trancenderia la pròpia xarxa a altres xarxes (Liveleak , Myspace, Veoh, ECTC.). A més possiblement passaria a ser notícia en algun mitjà de comunicació de masses (presa, ràdio o televisió). El que ens porta a la idea expressada per Manuel Castells "les tres formes decomunicació (interpersonal, comunicacions de masses i autocomunicació de masses) conviu, interactuen i és complementen." I esmenta les seves característiques principals. Les principals característiques de la autocomunicació de masses les podriem ressenyar com: 1. Transformació tecnologica. Que es basa en la digitalizació de la comunicació, les xarxes informatiques, un programari avançat, la difusióde la capacitat de retransmissió millorada i la comunicació local/global omnipresent gràcies a les xarxes sense fil. 2. L'estructura organitzativa i institucional de la comunicació. La comunicació societària, els emissors i els receptors són els mitjans i alhora l'audiencia. Desde fa vint anys te lloc una trasformacio en este àmbit fonamental: • Comercialitzacio generalitzada dels mitjans a granpart del món. • Globalitzacio i concentració de les empreses de mitjans amb conglomeracions i col·lboracions en xarxa. • Segmentació, personalització i diversificació dels mercats de mitjans, amb un èmfasi en la identificació cultural de l'audiència. • Formació de grups empresarials multimedia que arriben a totes les formes de comunicació, incloent-hi, Internet. • Una convergència empresarial cadacop més gran entre les empreses de telecomunicacions, les d'ordinadors, les d'Internet i les de mitjans. 3. La dimensió cultural del procés de transformació comunicativa a múltiples nivells.

4. L'expressió de les relacions socials, en ultim terme relacions de poder, que fonamenten l'evolució del sistema de comunicació. La influencia cada cop mes gran de les corporacions en els sectors delmitjans i la informació i la comunicació en detriment de les institucions de regulació publica pot conformar la revolucio comunicativa al servei d'interessos empresarials. Tot i així, actors socials i ciutadans particulars d'arreu del mon estan fent servir la nova capacitat de creació de xarxa comunicativa per tirar endavant els seus projectes, defensar els seus interessos i reafirmar els seusvalors. Així doncs, el nou camp de la comunicació en la nostra època apareix gràcies a un procés de canvi multidimensional conformat per uns conflictes que estan arrelats en l'estructura contradictòria dels interessos i els valors que constitueixen la societat. Quin paper juga l’autocomunicació de masses en el context de comunicació de masses? Com diu Manuel Castells quan les tecnologies de lacomunicació donin més autonomia als usaris, hi haurà més possibilitats per als nous valors i interessos en el camp de la comunicació social. Les xarxes socials són en aquest moment el punt calent de la societat en xarxa (societat de la informació), efervescència de xarxes socials on tots són consumidors i pro-consumidors. Aquesta eclosió ja ha transcendit en moviments socials polítics concrets. Les...
tracking img