Estudiante

COMENTARI GENERAL SOBRE EL LLIBRE
Una imatge no val més que mil paraules és un llibre que pertany al gènere literari de l'assaig, la qual
cosa es veu fàcilment, ja que presenta característiques pròpies d'aquest gènere literari. Característiques
evidents que relacionen el llibre amb l'assaig són la brevetat (els capítols són molt curts), llibertat temàtica
dels capítols (sempre relacionats ambel tòpic de la llengua), el desenvolupament asistemàtic dels temes i
l'estil senzill, natural i amistós. Cal dir que és subjectiu (la xerrada és personal i expressa estats d'ànim), ja
que l'autor no pretén simplement informar, sinó que tracta els prejudicis des del seu punt de vista, intentant
convèncer al lector que la seva versió és la correcte. Per això, podem dir que es tracta també d'untext
argumentatiu. Convé comentar que, com a característiques pròpies de l'assaig, hi ha una consciència artística
(es cuida l'aspecte estètic) i una mescla d'elements com, per exemple, citacions, proverbis, anècdotes, etc.
Finalment, està dirigit a un públic ampli, és a dir, que el lector no està especialitzat en el tema tractat i, per
tant, això condiciona la forma d'exposició de lesreflexions i meditacions de l'autor: ha de ser clar i precís.
Tal i com s'ha comentat anteriorment, es tracta d'un llibre en què cada capítol és un text
argumentatiu, és a dir, que, per mitjà d'arguments, l'autor, que té una posició determinada sobre un tema,
intenta influir sobre els receptors del seu missatge, els lectors, respecte d'aquest tema. L'autor, en aquest cas
J. Tuson, adopta una sèried'estratègies o arguments per convèncer als lectors. Per començar, fa un gran ús
dels arguments d'analogia o exemple (capítol 1: per demostrar la importància de les paraules sobre les
imatges: “Pensem, ara, en dos caçadors [...]”; capítol 2: “Preguntar-nos si desapareixerà l'escriptura és com
inquirir sobre la desaparició de la roda, inventada també, curiosament, a Mesopotàmia […] o plantejar-nossi
desapareixeran les eines, les estructures d'habitació o el control del foc”; capítol 3: la literatura s'aprèn de la
mateixa manera que els escacs: “El joc dels escacs s'aprèn, i cal suposar que també es pot aprendre el joc de
la poesia”; capítol 11: els pobles que tenen noms concrets no són primitius, perquè nosaltres feim el mateix i
no ens hi consideram: “¿Que no fan el mateix ens nostresmodistes que tenen un nom per a cada tipus de
teixit?”; capítol 12: demostrar que les llengües no perden el tren de la modernitat: “[...] futbol, de football”;
capítol 13: si “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir” i ha d'haver-hi només una llengua, llavors “Un
estat amb ensenyament públic i gratuït és molt car de mantenir” i “Un estat amb seguretat social
generalitzada és molt car demantenir”, i s'ha d'acabar amb la sanitat i l'ensenyament públics). Els arguments
d'autoritat també tenen una gran presència en el llibre (capítol 3: fa referència a la frase d'Umberto Eco “no
hi ha llibre sense llibres” per suportar el seu punt de vista; capítol 4: al·lusió a Jespersen per donar suport a la
seva tesi “Jespersen, en parlar de la correcció deia que [...]”; capítol 9: “[...] comha anunciat amb arguments
[…] la professora Carme Junyent [...]”; capítol 11: “Segons explica Gary N. Palmer [...]”; capítol 12 “Ja ho
va deixar ben clar el gran lingüista Émile Benveniste [...]”; capítol 15 “[...] i en paraules de Jespersen [...]”).
Un altre tipus d'argument que podem trobar dins l'obra de Tuson és l'argument de dades estadístiques (capítol
10: ús de dades tretes del llibreLa dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación
lingüística del professor Juan Carlos Moreno Cabrera).
Per tant, després de veure els arguments que ofereix Tuson en el seu llibre per defensar el seu punt de
vista respecte el que ell considera prejudicis lingüístics, podem concluir que la finalitat de la seva obra és
convèncer al lector que aquestes dites que s'utilitzen...