estudiante

LA CAPA D’OZÓ
La capa d'ozó va ser descoberta el 1913 pels físics francesos Charles Fabry i Henri Buisson.
L'ozó és un gas molt dolent a nivell de la superfície terrestre i encaraque sembli estrany, si no existís, la vida a la Terra no seria possible.
La capa d'ozó s'esten de forma irregular per tot el planeta i està situada a la troposfera, entre 15 i 40 km.d'altura. La seva missió és la de fer-nos d'escut i absorvir la major part de les radiacions ultraviolades procedents del sol.
A partir dels anys 80, es va descobrir que a la zona del'Antàrtida, el gruix de la capa d'ozó estava disminuïnt de forma alarmant.
Aquesta disminució està provocada per l'us de sprays (desodorants, insecticides, productes de neteja, etc.).Aquests productes contenen clorofurocarboni (CFC), un gas que també està present en els frigorífics, aparells d' aire acondicionat, etc.
L'Assemblea General de les Nacions Unides vafirmar, el 16 de Setembre de 1987 el Protocol de Montreal, que prohibia l'ús del CFC.
Conseqüències:
Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa en les persones i elsanimals.
Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus i també es produirien més casos de malalties infeccioses.
Augment dels càncers de pell,de les dermatosis al·lèrgiques i de cremades greus per exposició al Sol.
Les plantes reduirien el seu creixement i baixaria el rendiment dels conreus.
La radiació ultravioladaafectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.
El fitoplàncton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure enl'atmosfera. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.