Estudio

L’ANORÈXIA NERVIOSA
L’ANORÈXIA NERVIOSA






INTRODUCCIÓ

Els trastorns de l’alimentació inclouen la bulímia, la pica, la rumiació i l’anorèxia mental. Es caracteritzen per una notable alteració de la conducta alimentaria. Els trastorns alimentaris han de ser distingits de la conducta alimentaria peculiar en pacientsamb trastorns per somatització, trastorns i trastorns esquizofrènics. Menjar massa com a resultat de la tensió, els mals hàbits de nutrició i els menjars de moda són problemes alimentaris comuns entre els joves. Però a mes hi ha dos desordres psiquiàtrics de l’alimentació, l’anorèxia i la bulímia, els quals estan en augment entre els joves adolescents i dones joves i que aviat s’encomana a altresfamiliars. Aquests dos desordres d’alimentació també es donen en homes, encara que amb menys freqüència. Molta gent no creu que l’anorèxia i la bulímia siguin malalties psiquiàtriques, però s’equivoquen perquè les persones que tenen aquests problemes presenten una distorsió en la percepció de la seva imatge corporal, i es veuen grasses quan no ho són, tot al contrari, estan extremadament primes.1.- L’ANORÈXIA NERVIOSA
L’anorèxia nerviosa és una malaltia mental greu que afecta principalment a les dones de les societats desenvolupades, encara que el nombre de casos en homes ha anat augmentant durant els últims anys.
Aquest trastorn està determinat per una pèrdua de pes rellevant (malnutrició) decidida voluntàriament. El temor a engreixar-se i les alteracions dela imatge corporal són fenòmens centrals. La malnutrició afecta a tots els òrgans i sistemes, sent l’eix neurohormonal sexual, el que dóna les primeres senyals d’alarma (amenorrea).L’ amenorrea es divideix en: amenorrea primària (si encara no ha tingut la menstruació) o secundària (si li ha desaparegut al aprimar-se)
En l’actualitat, a l’occident, pateixen aquests trastorns de 0,5% al 1% de noiesadolescents i gent jove amb edats entre dotze i vint-i-cinc anys en general. Moltes d’elles no arriben a consultar per no considerar-se malaltes i pel temor a l’augment de pes amb el tractament. Es tracta de formes menys greus, d’evolució cronificada.De cada 10 nois, n’hi ha un anorèxic. Fins fa uns vint anys, l’anorèxia nerviosa apareixia en els textos de medicina i en lletra petita, com unararesa.

Els orígens de l’Anorèxia Nerviosa
El primer cas de l’Anorèxia, l’any 1694, quan un metge anglès anomenat Morton va descriure a una jove pacient en estat de desnutrició extrema, semblava un esquelet viu, només amb pell i ossos, no tenia símptomes febrils i patia un fred descomunal.
En la dècada de 1870 dos metges,Gull a Londres i Lasegue a París, van esmentar casos d’anorèxia histèrica.Van descriure al desordre en termes mèdics i psíquics.Gull a Londres i Lasegue a París, van esmentar casos d’anorèxia histèrica. Van descriure al desordre en temes mèdics i psíquics.Gull va ser el primer a nomenar la malaltia Anorèxia Nerviosa, atorgant-li un component mental i assenyalant que en aquestes noies existia una negació perversa a menjar.Lasegue va observar la conducta de la famíliadavant el rebuig de l’adolescent a ingerir aliments.
En la dècada dels 70, la Dra.Brunch als Estats Units, descriu les característiques de la personalitat dels individus que pateixen Anorèxia Nerviosa. Brunch va observar aspectes comuns en pacients: la distorsió de la imatge corporal, el sentiment d’inutilitat i incompetència d’interpretar i reconèixer les necessitats corporals.
En la actualitat,l’Anorèxia Nerviosa es troba classificada detalladament en el Manual Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM IV).En la malaltia existeix el persistent desig de mantenir un pes corporal sota el recomanable, la por a engreixar, la falta de menstruació i la distorsió de la imatge corporal. Rebutgen els aliments per por fòbica a engreixar. Experimenten plaer dominant la sensació de fam: Per l’augment...