Exposición pipilotti rist

Nom de l’artista: Pipilotti Rist |
Lloc: Fundació Miró |
Duració: 1h 10 min. |

Després de tot el matí treballant vaig dirigir-me cap a l’exposició. La veritat es que no tenia gaires ganes…Estava massa cansada. Però el fet de passar una part de la meva tarda dins del món de la Pipilloti va ajudar a desconnectar-me de les meves preocupacions i estrès que portava, sobretot al començamenten els seus dos primers treballs. Després, però, se’n va fer una mica monòton. Des d’un principi de la exposició ja t’adones de la voluntat que vol transmetre per tal de connectar amb l’espectador, unaconnexió per que t’hi aventuris dins del seu món. “I la veritat es que ho aconsegueix, al menys en el meu cas.”
Fen el recorregut de totes les seves obres he pogut sentir diferents sensacions encadascuna d’elles, algunes millors i pitjors. Ja en el principi, les teles penjants de l’entrada fan sentir-te com si t’allunyes del teu món. De cop i volta, et trobes dins d’una sala enorme a on, enun racó hi ha unes fulles. Aquestes crec que estan col·locades d’una manera molt estratègica, en forma de llavi, tot relacionant-lo amb la videoprojecció, on hi apareix una noia movent-se d’una maneradeterminada, conjuntament amb els seus llavis. Segons el meu enteniment es com si sota les fulles estigués ella enterrada(la part física, el cos) i la projecció es tot allò que ha quedat d’ella(l’anima, el pensaments, sentiments, desitjos, plaers...). En definitiva, la foscor de la sala i el buit era com el d’un carrer d’algun barri abandonat o alguna cosa per l’estil.
Sip my ocean, per mi hasigut la més espectacular i que més em va cridar l’atenció. Segurament el veure-la de les primeres va fer que perdés una mica d’interès per les altres. Va se una sensació de tranquil·litat tan gran,que vaig poder desconnectar de tot. Sobretot va ajudar-me molt la música, anant el compàs amb la projecció. Els sons representaven el moviment constant dels objectes dins l’aigua. Fenomen que...