Filosofia Des De Humanistes Fins Locke

Humanisme:
Els humanistes eren uns savis intel·lectuals que ensenyaven gramàtica grecollatina i es dedicaven a l’estudi i la difusió com deia Plató i Aristòtil, al marge de la teologia, al marge de l’església. Això marca l’inici d’una societat clarament teocèntrica a una cada vegada més antropocèntrica.
El primer humanista és Erasme de Rotterdam, autor que fa una síntesi entre platonisme icristianisme, defensant una experiència més real de la fe. La seva obra més important va ser “Elogi de la follia”, molt crítica amb les personalitats de l’església.
A Itàlia trobem figures més importants: Giovanni Pico della Mirandola (s.XV), amb la seva obra “Pregària sobre la dignitat de l’home”, que s’inicia proclamant que l’home és el centre en la creació. Així vol dir que l’home és el mésimportant dels animals. També exposen conclusions filosòfiques basades en el neoplatonisme, el càbala (llibres místics de tradició jueva) i també de la màgia astrològica típica de l’època.
En Giovanni trobem l’idea de l’antropocentrisme i el Sincretisme (misticisme i astrologia, ciències ocultes -suposo, xk no està molt explicat-).
Un altre autor italià és Marsilio Ficino (s. XV), qui treballà i vaser el primer professor a l’acadèmia platònica a Florència. VA traduir Plotí a llatí (però si era Romà, ja escriuria en llatí, el Quintana s’haurà confós), va difondre el pitagorisme, va escriure “La teologia platònica”.
Renaixement:
* El renaixement s’anomena així per què des del punt de vista cultural del s.XV veu ressorgir la cultura grega, que en l’edat mitja havia desaparegut per quès’havia establert la teologia. El renaixement també estarà present en les arts plàstiques.
* Focus de canvi: Àmbit tecnològic i econòmic. S’inventa l’impremta i millores en la navegació (millora de la brúixola). S’obren noves rutes comercials, gran part d’elles gràcies al descobriment d’Amèrica.
* Àmbit religiós: A inicis del segle XVI es du a terme la reforma protestant.
* Altres dades:El s. XVI és l’època del naixement de la nova ciència, com Copèrnic, Galileu, Tycho Brahe, Kepler i Newton.
* Àmbit polític: Els segles XV i XVI donen lloc a la formació de nous estats de caràcter nacional. Pensament polític del renaixement, escriptors polítics.
Fora de l’àmbit italià, destaca un francès molt original per l’enfocament dels seus problemes filosòfics: Michel de Montaigne.
Noes va considerar del tot un humanista encara que tenia un coneixement extensíssim de la cultura clàssica.
Destaca per ser del tot subjectivista, i escriu per explorar la seva ment, a sí mateix, no per convèncer ni divulgar. És, per tant, un autor escèptic, defensor de la tolerància d’idees, en plena època de fortes protestes, entre cristians i protestants. Precedent de Descartes, per què aquest vavoler també tenir un punt de vista molt subjectiu en la seva filosofia. La seva obra es titula “Assaigs” (en aquest hi ha estoïcisme i escepticisme).
A Catalunya l’ humanisme destaca amb l’obra de Bernat Metge.
Sobre les arts plàstiques, tant Leonardo com Miquel Àngel coneixien el pitagorisme i platonisme, així com Galileu i Kepler.
Galileu estava guiat per l’esperit pitagòric en l’elaboracióde la nova ciència, que consistia en trobar les formules matemàtiques que permetessin descriure el moviment dels cossos.
En el romanticisme es van escriure un bon nombre de llibres inspirats en “La república” de Plató, que intentaven descriure la societat ideal. El més important és:
* “Utopia”, de Thomas Moore
* “Nova atlàntida”, de Francis Bacon
* “La ciutat del Sol”, de CampanellaEl pensament polític del renaixement que té més pes és el llibre “El príncep”, de Niccolo Machiavelli. És el primer llibre que defensa el realisme polític: en política, les decisions van encaminades a l’ampliació i manteniment del poder (del governant de la nació) sense tenir en consideració els criteris ètics o de justícia. No defensa directament la maldat, sinó que el “príncep” ha de...