Filosofia
La paraula prové del llatí iustitia, que va servir per traduis el terme grec dikaiosine.
1. PLATÓ: LA JUSTÍCIA ARISTOCRÀTICA COM A HARMONIA SOCIAL
Afirmaque una societat perfectament justa seria aquella en què cadascú realitzés correctament la funció que lo assignen els governents. Els més ben dotats haurien de ser educats per a la missió de guardiants,i entre ells s’hauria de seleccionar els més savis de tots, que serien els governants. El poble, haurien de dedicar-se a les activitats productives: agricultura, construcción…
Plató suggereix queels guardians, tinguin en comú tots els béns i formin una sola familia. En canvi, als productors se’ls permetrà tenir propietat privada i familia propia.
Plató proposa donar tot el poder políticals guardians més savis.
2. ARISTÒTIL: LA JUSTÍCIA COM A IGUALTAT PROPORCIONAL
Aristòtil relaciona la noció de justicia amb la d’igualtat proporcional, tractar igual els que siguin iguals i ferun tracte desigual als desiguals. Aquesta idea es manifesta de 1 maneres:
• La justicia communitativa, és l’equilibri en l’intercanvi de béns entre individus.
Ex: si algú ven una casa, noseria just que se li pagués amb sandàlies.
• La justicia distributiva, és l’equilibri entre el repartiment de béns i de càrregues entre diferents individus de rang igual dins del col·lectiusocial.
3. SANT TOMÀS D’AQUINO: LA LLEI NATURAL
Al s.XIII, sant Tomàs d’Aquino va fer una síntesi de cristianisme i aristotelisme, que ha tingut una gran influencia en la historia.
Indica quela carita tés superior a la justicia perquè, mentra la justicia es limita a reparar els danys, la caritat i té com a model la gratuïtat amb què Déu estima els éssers humans.
Sant Tomàs insisteixque la justícia consisteix a complir 2 tipus de lleis:
La llei positiva, que pren la seva força obligatòria d’un pacte o conveni. I la llei natural, que Déu dóna a les criatures perquè puguin...
Regístrate para leer el documento completo.