Filosofia

25. La cosmovisió actual. Teoria relativa
Abans la ciència s'havia anat desenvolupant per Galileu i Newton. Molts científics van tenir la sensació que s'apropava el moment d'afirmar que ja no quedava cap llei rellevant per descobrir.
Teoria relativa. La va publicar Einstein l'any 1905.A més de ser poc intuïtiva, aquesta teoria trencava amb les convencions de la física clàssica, perquè afirmavaque no hi ha un espai i un temps absoluts i independents del subjecta que els experimenta. Espai i temps són mesures que obté un observador i que, depenen de la velocitat a la qual es trobi. Espai i temps formen, doncs, un continuum quatridimensional. Einstein va introduir la idea de camp gravitatori, segons la qual la matèria deforma la geometria de l'espai que l'envolta, i influeix sobre elscossos que l'ocupen. A les proximitats d'una gran massa, l'espai és més corbat i el temps transcorre mes a poc a poc.
Des de l'antiguitat, va prevaler la idea que l'univers era estàtic. Els plantes es movien, però l'univers en conjunt i com a sistema es mantenia en repòs. L'astrònom Edmund Hubble va demostrar que no hi havia cap equivocació: efectivament l'univers s'està expandint. L'any 1924, vadescobrir que la Via Làctia no és l'única de l'univers.
27.La física quàntica.
A partir de les investigacions d'Einstein i Max Planck, l'oposició tradicional entre matèria i energia resta obsoleta, ja que les dues poden ser interpretades i estudiades si se'ls atribueix naturalesa corpuscular i ondulatòria. Segons la física quàntica, la matèria i l'energia es comporten com a partícules i com aones; un fet ben paradoxal, ja que les propietats corpusculars i ondulatòries són incompatibles.
Max Planck va descobrir que l'energia no semet de manera contínua, sinó en "paquets" o quàntums, de naturalesa discontinua. Einstein identificava els quàntums de la llum, que va anomenar fotons.
En la física quàntica es van elaborar dues teories alternatives, però equivalents:
Mecànica matricial deWerner Heisenberg. Aquesta formulació prefereix la interpretació dels processos físics com a processos discontinus de naturalesa corpuscular, ja que així son les observacions nostres.
Mecànica ondulatòria d'Erwin Scrodinger: Prefereix la interpretació dels processos físics com a processos continus, i per això destaca el comportament ondulatori de la matèria.

Principi d'incertesa. Tota medicióimplica una interacció entre l'observador i l'objecte observat, que altera les condicions d'aquest últim.
La superposició quàntica: En la realitat es produeixen els dos estats sobreposats; és a dir, la realitat està indeterminada, ja que es troba en tots els estats possibles a la vegada, fins que la nostra observació l'obliga a determinar-se i adoptar-ne l'un o l'altre.


28. Implicacionsfilosòfiques.
La física quàntica ha demostrat ser la teoria mes completa i consistent que avui dia posseeix.
Algunes implicacions:
La impossibilitat de separar el subjecte i l'objecte. Si allò que observem és d'una mida prou petita, aquesta interacció condiciona el resultat de l'experiment. Per tant, la física quàntica acaba qüestionant la creença que el món és un realitat objectiva que l'esserhumà pot arribar a conèixer.
Indeterminisme i ruptura de la causalitat. Des de la mecànica quàntica tan sols es poden establir lleis estadístiques que no prediuen amb exactitud el resultat d'una observació, sinó que només en calculen les probabilitats. Un exemple d'aquest indeterminisme és la radiació o desintegració atòmica que es produeix espontàniament i sense que hi hagi una causa que ladetermini.
L'allunyament respecte del sentit comú. La teoria de la relativitat i la física quàntica es distancien de les nostres intuïcions i percepcions habituals, de manera que no són gaire comprensibles per als qui no són uns experts.


Introducció a la lògica.
Amb el llenguatge no tan sols fem afirmacions sobre el que veiem, també procurem relacionar aquestes afirmacions per tal de poder...