-filosofia

TEXTOS D'ARISTÒTIL
Llegeix els següents textos d'Aristòtil i intenta extreure'n:
a) Tema i tesi
b) Resum/explicació de les idees que conté (intenta trobar també relacions amb altres autors)..
Text 1
«Hi ha moltes accepcions de l' “ésser”, però totes elles es refereixen a un terme únic a una mateixa naturalesa. No es tracta d'una simple homonímia1, sinó que, de la mateixa manera que tot elque és “sa” es refereix a la salut -perquè la conserva, la produeix, perquè és senyal de salut o, finalment, perquè és capaç de rebre-la-, i el que és “medicinal” fa referència a la medicina -i es diu d'allò que posseix l'art de la medicina o del que n'és propi o bé n'és obra-, igualment hi ha moltes accepcions de l' “ésser”, però en cada accepció la denominació es fa en relació a un terme únic. Enefecte, algunes coses són anomenades éssers perquè són substàncies; unes altres perquè són modificacions de la substància.»

Text 2
«Substància s'anomenen els cossos simples, per exemple, la terra, el foc, l'aigua i totes les coses semblants i, en general, els cossos i els compostos d'aquests, tant animals com dimonis2, i les parts d'aquests. I totes aquestes coses s'anomenen substànciesperquè no es prediquen d'un subjecte, sinó que les altres coses es prediquen d'aquestes.
I, en un altre sentit, s'anomena substància allò que és causa immanent de l'ésser en totes aquelles coses que no es prediquen d'un subjecte; per exemple, l'ànima per a l'animal...
Accident s'anomena allò que certament es manifesta en una cosa i se li pot atribuir de debò, però no necessàriament ni en la majoriadels casos.»

Text 3
"L'acte és, així doncs, l'existir de la cosa, però no com quan diem que està en potència; i diem que està en potència com està un Hermes en una fusta, i la mitja línia en la línia sencera, perquè podria ser separada, i que és savi fins i tot aquell que no reflexiona, si és capaç, de reflexionar. /.../ Allò que volem dir és evident en els singulars per inducció, sense quecalgui cercar una definició de tot, sinó que n'hi ha prou amb contemplar l'analogia, perquè en la mateixa relació que està el que edifica amb el que pot edificar, està també el despert amb l'adormit, i el que veu amb el que està amb els ulls tancats però té vista, i allò separat de la matèria amb la matèria, i allò totalment elaborat amb allò no elaborat. I, d'aquesta diferència, resti l'acte separatd'un costat i, de l'altre, la potència"

Aristòtil,Metafísica, IX, 6
Text 4
"Es diu causa, en un primer sentit, la matèria immanent de la qual alguna cosa es fa; per exemple, el bronze és causa de l'estàtua, i la plata, de la copa /…/. En un altre sentit, és causa, l'espècie i el model; i aquest és l'enunciat de l'essència i els seus gèneres (per exemple, de l'octava musical, larelació de dos a un i, en suma, el número) i les parts que hi ha a l'enunciat. A més, alló del qual procedeix el primer principi del canvi i del repòs; per exemple, aquell que va aconsellar és causa de l'acció i el pare és causa del fill i, en suma, l'agent, d'allò fet i el que produeix el canvi, del que el pateix. A més, allò que és com el fi, i això és allò per al que alguna cosa es fa; per exemple,del passejar és causa la salut. Per què, efectivament, es passeja? Diem: per estar sa. 1, tot dient això, creiem haver donat amb la causa".
Aristòtil, Metafísica, V,

Text 5

“Així doncs, és clar que hi ha causes i que el nombre d'elles és el que hem dit; perquè es corresponen amb les diferents maneres que tenim de respondre la qüestió «per què?». La resposta última a aquestaqüestió es pot reduir o bé a dir què és la cosa (com, per exemple, en matemàtiques, on qualsevol qüestió es redueix a la definició de línia recta o de commensurable o d'alguna altra cosa); o bé a dir quin era el primer motor (si, per exemple, es pregunta per què certa gent ha anat a la guerra, hom contesta «perquè els havien atacat»); o bé a indicar la finalitat (per exemple, "per a poder dominar»;...