Formes d'exportació

Formes d’exportació: indirecta, directa i concertada

Característiques principals



Exportació indirecta

És una venta local a un tercer, ja que les tasques de comercialització exterior lesrealitzen altres organitzacions intermediàries i respon a una venta no buscada.

Avantatges: Pot suposar un important estímul a la exportació, la empresa requereix una inversió pràcticamentnul·la, poc risc que afronta la empresa i major flexibilitat que aporta a l’empresa.

Inconvenients: La empresa no realitza cap activitat internacional, la dependència total dels intermediaris, pocaprenentatge del negoci exportador i dels mercats externs, l’empresa pot aspirar a un menor potencial de ventes, ja que els intermediaris no mantenen un alt compromís amb l’empresa.



Exportaciódirecta

Els mateixos fabricants desenvolupen l’activitat exportadora enlloc de delegar-la. Totes les tasques relacionades amb l’exportació es duen a terme des del departament d’exportació de la pròpiaempresa.

Avantatges: Major volum de ventes esperades; en alguns casos beneficis superiors, depenent del cost del procés; les empreses aprenen a exportar.

Inconvenient: Major cost del procésd’exportació.

Existeixen 3 formes d’exportar directament:

1. La venta directa: Usual en exportadors de grans equips. Aquests productes requereixen un esforç major d’atenció al client per la qualcosa s’obren sucursals o filials comercials per oferir serveis pre-venda i post-venda adequats, la qual cosa incorpora un valor afegit al producte.

2. L’ utilització d’un agent o undistribuïdor: Pràctica senzilla, útil i poc costosa. Usual en companyies que s’introdueixen per primera vegada en un mercat o quan es tracte de productes industrials. Cal destacar que el distribuïdor prenpossessió dels productes, és un client, i els revén a clients finals. Mentre que un agent actua en representació de la companyia en diferents països a canvi d’una comissió.

3. Establiment d’una...