Fractura digital i educació

FRACTURA DIGITAL I EDUCACIÓ
Introducció:
Les TIC s'han convertit en un element indispensable en la nostra manera de viure. Han canviat la  forma d'accedir al coneixement, de relacionar-nos, de trobar parella, de jugar, de treballar....El canvi arriba a tot arreu, la tecnologia ha invaït els carrers, les nostres llars i les nostres butxaques. Però no per tothom, o si, però no de la mateixamanera. Mentre que algunes classes socials del primer món consumeix/produeix tecnologia amb un ritme vertiginós, altres estan excloses d'aquesta nova forma de viure, i conseqüentment sense les mateixes possibilitats de desenvolupar-se personalment i professionalment.
Arrel de la lectura obligatòria de Cassany (2001), on cita a Kaplan i Warschauer i on s’apunta que els entorns digitals desenvolupenuna funció important en les desigualtats socials, em vaig plantejar com a tema de l'article la fractura digital, veure les conseqüències que aquesta comporta en la nostra societat i donar un cop d'ull a les possibilitats de l'educació envers aquest fenòmen.

Definició i concepte de fractura digital

El concepte de fractura digital sorgeix fa 30 anys quan la tecnologia (bàsicament lainformàtica) comença a tenir un paper predominant dins del desenvolupament econòmic mundial:

“Cuando, alrededor del año 1978, en los países ricos se dio el auge del desarrollo informático se discutía sobre el impacto de esta tecnología en el desarrollo. Con este propósito la UNESCO crea un organismo intergubernamental de informática (IBI) cuyo propósito es crear las condiciones para que los paísespobres lograran su crecimiento informático y con eso se redujera la brecha con los países ricos. Es entonces desde la informática y no necesariamente desde la expansión de la Internet que se comienza a construir el discurso sobre la brecha digital.”
A partir d’aquí el concepte va evolucionant a mida que les TIC es van introduint en les nostres vides quotidianes d’una forma determinant i sobretot apartir de l’ús extensiu d’internet. D’aquesta forma el terme va adoptant diferents matisos i alhora van sorgint altres visions que dificulten el consens davant d’una definició única.
En un inici la fractura digital s’acotava bàsicament al fet tenir accés o no a les tecnologies, i en concret a internet, actualmente el concepte és molt més ampli i ambigú. Un exemple de la tendència actual a l’horade definir el concepte el trobem al blog del Juan Freire quan cita a Francis Pisani, i exposa que la fractura digital es pot subdividir en tres subcategories:
* Fractura d’accés: La fractura digital es dóna en funció de la possibilitat d’accedir físicament a la tecnologia. És una fractura que afecta a les infrastructures, tan pel que fa a la possibilitat física d’accedir-hi (La noexistencia de connexió a la zona) com pel fet de no poder comprar els aparells pel preu excessiu.
* Fractura d’ús: En aquest cas fa referencia a aquelles persones que tot i tenint possibilitat d’accés (preus econmòmics de la tecnologia i possibilitat d’accés a la zona) no en fan un ús integrat a les seves vides, els motius poden ser molt diversos,però resumibles en dos: perquè no volen (motivació) operquè no poden (capacitació)
* Fractura d’apropiació: Són els casos d’us bàsic i elemental der la tecnología. En aquest cas existeix una fractura real entre aquells que generen contingut de valor a la xarxa i els que la utilitlitzen de forma passiva i sovint desbordats per la propia velocitat en que canvien els usos d’internet.
La fractura digital més extensament estudiada és la que fareferencia a l’àmbit geogràfic, on les desigualtats són abismals i realment molt preocupants ja que només cal revisar les dades dels estudis estadístics per zones geogràfiques per fer-nos adonar de les terribles diferències entre un món i un altre.

Existeixen altres estudis/teories/opinions on destaquen la fractura digital respecte al gènere , l’edat, l’estatus sòcio-econòmic, inclús les races o...