Freud

PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT: SEMINARI DE FREUD

Teoria de la personalitat de l’autor

Sigmund Freud va ser el pare i el fundador d’una de les teories amb més influència en la vida cultural i artística del segle XX, la psicoanàlisi.
Aquesta teoria sobre la vida psíquica a la societat i la cultura, que originàriament, era una mètode per a guarir trastorns mentals, reflexa com és entesa lapersonalitat per l’autor i està constituïda pels següents principis:

En primer lloc, Freud defensa que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments, i sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en tres nivells: el conscient, el preconscient i l’inconscient. En el primer nivell, elconscient emmagatzema percepcions i pensaments que poden ser recordats a cada moment. El segon nivell, el preconscient, recull fets que poden esdevenir conscients només si parem atenció. El tercer nivell, l’inconscient, està compost per aquells desitjos o impulsos innats i reprimits que no formen part de la consciència i rarament hi accedeixen. Aquests desitjos o pulsions innates són reprimidesperquè són experiències desagradables i perilloses per a la persona.

Així doncs, Freud posa fi a la creença que l’ésser humà es comporta de manera exclusivament racional, ja que estengué que els nostres pensaments, reaccions i decisions estan determinats per motivacions inconscients que influeixen en la conducta. Aquests motivació humana inconscient ve donarda per impulsos inconscients que elsanomena pulsions. Les pulsions les classifica, segons la seva naturalesa, en dos tipus: pulsions de vida i pulsions de mort.
Per una banda, les pulsions de vida determinen aquells comportaments que tendeixen a unir el que està dispers, a harmonitzar i englobar el que és diferent. Pertanyen en aquest tipus de pulsió els impulsos sexuals i d’amor que porten als humans a buscar companyia.
Per altrabanda, les pulsions de mort són comportaments que tendeixen a disgregar i separar el que està unit. Pertanyen en aquest tipus de pulsió els impulsos d’agressivitat i destrucció que enfronten les persones.

En segon lloc, Freud va definir l’estructura de la ment justificant que la personalitat humana està integrada per tres agents interrelacionats: l’allò, el jo i el superjò.
L’allò, és la partmés primitiva de la ment humana formada per un impuls inconscient que mou el subjecte a satisfer les seves necessitats regint-se, només, pel principi del plaer.
El jo, és un agent de la personalitat que sorgeix a partir de l’allò. La tendència a buscar el plaer evoluciona produint una instància capaç de racionalitzar el plaer de manera que no sigui perjudicial. La seva funció ésl’autoconservació de l’individu, i ho fa mitjançant el principi de la realitat, el qual permet a l’individu adaptar-se a les exigències del món exterior (normes socials).
El superjò, és un mecanisme repressor que vigila i limita el jo conscient, és a dir, un procés d’interiorització de les normes socials i culturals. Aquestes normes interioritzades i assimilades fins a fer-se inconscients, formen part de laconsciència moral (allò que està ben fet i allò que no).

En el jo hi trobem, també, processos inconscients de vital importància: els mecanismes de defensa. Aquests són mitjans per a donar una sortida admissible a pulsions inacceptables socialment. Són imprescindibles per a conservar la salut mental, ja que, si no l’ésser humà es trobaria bloquejat entre dues exigències oposades.

Altrament, caldestacar que el jo es troba entre el superjò (la societat) i l’allò (la part biològica formada pels desitjos més bàsics). Així doncs, si aquestes dues forces entren en tensió, es produeix el sentiment d’ansietat que influeix directament al jo (la realitat).

En tercer lloc, Freud desenvolupa la teoria dels estadis psicosexuals que es centra en explicar com creixen els infants i com desenvolupen...