Funcio de nutricio

1. INTRODUCCIÓ : L’ésser humà, un organisme pluricel.lular La vida pren formes ben diferents. Cada una amb els seus trets diferencials. Un esquirol, un gat, una formiga, un enciam, un bacteri, un bolet són sers vius ben diferents. També nosaltres, que som animals. I dels grans. De fet, hi ha organismes de mides ben diferents. Quantes puces necessitaríem per fer la massa d’una balena? T’ho potsimaginar? Puces, que gairebé ni es veuen! Però, hi ha organismes més petits que les puces? La resposta és sí, n’hi ha de molt més petits, tant petits que no els podem veure sense l’ajut del microscopi. Són els éssers unicel·lulars, els que estan formats per una sola cèl·lula, la part més petita que neix, creix i es reprodueix. La cèl·lula és la unitat bàsica dels éssers vius. Tots els éssers viusestan formats per una o més cèl·lules. Nosaltres, com tots els organismes que veiem al voltant nostre, som éssers pluricel·lulars. El nostre cos està format per un s 70 bilions de cèl·lules. Cada una treballant per tal que el nostre cos funcioni com un rellotge. Per coordinar-se, les cèl·lules que formen el cos s’agrupen formant teixits. Un teixit és una agrupació de cèl·lules amb la mateixa forma ifunció. Per exemple, el teixit muscular està format per l’agrupació de moltes cèl·lules allargades amb capacitat de contracció. Els teixits s’agrupen per formar els òrgans. Cada òrgan desenvolupa una funció específica i necessària per al bon funcionament de l’organisme. Un exemple d’òrgan és el cor, que s’encarrega d’impulsar la sang perquè circuli per tot el cos. El cor, com tots els òrgans,està format per diversos teixits: teixit muscular per provocar les contraccions, teixit endotelial que recobreix les cavitats del cor, teixit tendinós a les vàlvules, etc. En molts casos, els òrgans s’agrupen formant aparells per tal de coordinar les seves funcions. El cor forma part de l’aparell circulatori, que engloba també totes les artèries i venes. Aquest conjunt d’òrgans possibilita lacirculació sanguínia. En altres casos, els òrgans no s’uneixen per formar un aparell, sinó que, conjuntament amb d’altres de similars, formen un sistema: un conjunt d’òrgans semblants sense una funció final comuna. El sistema endocrí està format per tot un seguit de glàndules que segreguen hormones a la sang. Malgrat que existeix una coordinació entre les diferents

1

glàndules, podem dir que cadauna d’elles segrega hormones determinades amb funcions específiques. Un aparell està format per òrgans força diferents amb una funció final comú. Un sistema està format per òrgans més semblants, amb funcions diverses però coordinades. El conjunt de tots els aparells i sistemes constitueix l’organisme, el cos humà en el nostre cas.

En aquest mòdul estudiarem les funcions vitals del cos humà iintentarem prendre consciència dels hàbits favorables i desfavorables per al seu bon funcionament. Però, quines són aquestes funcions vitals? Doncs són les mateixes que per a qualsevol altre organisme, fins i tot per als unicel·lulars: Funcions vitals Funció de nutrició Característiques principals Permet aportar a l’organisme els nutrients necessaris i desprendre’s dels productes residuals del’activitat cel·lular. Possibilita el contacte amb el medi on viu l’organisme i li permet reaccionar per fer front a les circumstàncies. Garanteix el naixement de nous organismes de la mateixa espècie

Funció de relació

Funció de reproducció

2. LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ 2.1 LA SANG I L’APARELL CIRCULATORI. La sang. Ja hem dit que les cèl·lules neixen, creixen i es reprodueixen. Per créixer, unorganisme unicel·lular agafa els nutrients del medi on viu i expulsa al medi els productes residuals que es formen al seu interior, fruit de l’activitat cel·lular. I les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular com tu? Com s’ho fan per obtenir nutrients i oxigen i desfer-se dels productes residuals les cèl·lules que queden a l’interior del cos? La resposta és: la sang. La sang s’encarrega de portar...