guerra
Páginas: 2 (283 palabras)
Publicado: 9 de junio de 2014
La Guerra Civil (1936-1939)
1. L’esclat de la Guerra Civil
El pronunciament militar, anomenat "Alzamiento Nacional" pels revoltats, només triomfà a Galícia, Castella,Aragó, lesprincipals capitals d’Andalusia, Canàries, Balears (excepte Menorca) i nord d’Africà i fracassa a les zones costaneres més industrialitzades del nord i la Mediterrània.Els revoltats eren elsmilitars, els monàrquics, els afiliats dels partits de dreta, i catòlics. Els lleials eren les classes més populars, afiliats a organitzacions socialistes,comunistes o anarquistes, a més de les classesmitjanes vinculades als partits republicans.
Per a l’opinió internacional era una lluita entre el feixisme i la democràcia, peròtambé era 1'enfrontament entre els vells grups dominants(latifundistes, burgesia financera, església i exèrcit) que volien mantenir el seu domini i les classes obreres imitjanes que volien un sistema democràtic.
Els revoltats van tenir el suportmaterial i humà sobretot de 1'Alemanya nazi (la Legió Còndor, una unitat d’aviació) i 1'Itàlia feixista (alvoltant de 100.000 soldats i diverses unitats d’aviació), i en menor mesura de Portugal, aixícom el suport moral del Papat i la benevolència de Gran Bretanya.
Els republicansvan rebre l’ajuda material (pagada amb or) de l’URSS, i en menor mesura de Mèxic. França favorable a laRepública en un principi, va ser coaccionada per Gran Bretanya a no donarcap suport. Molt important va ser l’ajuda individual dels enquadrats a les "Brigades Internacionals", uns 60.000, reclutats per totel món per organitzacions comunistes.
Es vacrear un "Comitè de No Intervenció ", per evitar l’extensió de la guerra per Europa, però que afavorirà als revoltats, ja que ni Alemanya ni Itàliaacompliran els seus compromisos.
1. L’esclat de la Guerra Civil
El pronunciament militar, anomenat "Alzamiento Nacional" pels revoltats, només triomfà a Galícia, Castella,Aragó, lesprincipals capitals d’Andalusia, Canàries, Balears (excepte Menorca) i nord d’Africà i fracassa a les zones costaneres més industrialitzades del nord i la Mediterrània.Els revoltats eren elsmilitars, els monàrquics, els afiliats dels partits de dreta, i catòlics. Els lleials eren les classes més populars, afiliats a organitzacions socialistes,comunistes o anarquistes, a més de les classesmitjanes vinculades als partits republicans.
Per a l’opinió internacional era una lluita entre el feixisme i la democràcia, peròtambé era 1'enfrontament entre els vells grups dominants(latifundistes, burgesia financera, església i exèrcit) que volien mantenir el seu domini i les classes obreres imitjanes que volien un sistema democràtic.
Els revoltats van tenir el suportmaterial i humà sobretot de 1'Alemanya nazi (la Legió Còndor, una unitat d’aviació) i 1'Itàlia feixista (alvoltant de 100.000 soldats i diverses unitats d’aviació), i en menor mesura de Portugal, aixícom el suport moral del Papat i la benevolència de Gran Bretanya.
Els republicansvan rebre l’ajuda material (pagada amb or) de l’URSS, i en menor mesura de Mèxic. França favorable a laRepública en un principi, va ser coaccionada per Gran Bretanya a no donarcap suport. Molt important va ser l’ajuda individual dels enquadrats a les "Brigades Internacionals", uns 60.000, reclutats per totel món per organitzacions comunistes.
Es vacrear un "Comitè de No Intervenció ", per evitar l’extensió de la guerra per Europa, però que afavorirà als revoltats, ja que ni Alemanya ni Itàliaacompliran els seus compromisos.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.