Guio

LA POMA ESCOLLIDA

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no etsabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre voltningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?


El poema “La poma escollida”, escrit per Josep Carner el 1906, pertany al recull de poemes “Els fruits saborosos” que representa la consagració de Carner com a poeta Noucentista. Tots els poemes d’aquest llibre fanuna reflexió del pas del temps dels personatges segons l’estat vital en que es troben: infantesa, maduresa o vellesa. Carner va ser un poeta representant del Noucentisme i les seves obres reflecteixen els interessos ideològics i estètics d’aquest moviment.

El tema del poema és la vellesa i la resignació d’aquells qui la pateixen. És un dels tres estats de Carner, que caracteritza elspersonatges pel moment en que es troben, així quan parla d’infantesa apareix la innocència, quan escriu sobre la maduresa parla de la serenor que aquesta comporta i en el cas d’aquest poema apareix la vellesa relacionada amb la resignació. Un altre tema que tracta és l’amor que resisteix el pas del temps dels dos ancians Alidé i Lamon. Per tant també podem considerar com a tema el pas del temps i lapèrdua de la innocència al llarg de la vida. Els noms Alidé i Lamon són d’origen grec característics de Carner que estan directament relacionats amb el classicisme noucentista i una gran rigidesa i perfecció formal. Carner, en la seva poesia utilitza el pretext com a punt de partida, és a dir, utilitza una sèrie d'excuses per a poder referir-se a altres trets indirectament, així utilitza com a pretextuna escena de la vida quotidiana quan una parella d’ancians es troben al llit per fer una reflexió sobre el pas del temps i la nostàlgia per la joventut. Alidé, plorant, es lamenta de la seva decadència i Lamon, el seu marit, la consola. Al primer vers quan diu “i més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora” es refereix als néts i utilitza el mot blancs ja que aquest color s’identifica ambpuresa, la puresa i innocència d’un infant. A la segona estrofa quan Alidé diu “i envejo les nores treballant” es produeix una apreciació de les petites coses de la vida, ja que ara que no pot treballar ho troba a faltar. Diu “i quan els néts em vénen em troben tan gelada” l’autor vol que ens adonem que la flama de la seva joventut ja s’ha apagat i per tant està freda. Alidé no sap com expressar a Lamonels seus sentiments i aquesta forta nostàlgia que sent dins seu pels temps passats. La vella mostra la seva impossibilitat física d’abrigar al seu marit tot i que en té la voluntat, ja que ella es troba gelada com exemplifica “els braços em tremolen”. Veiem que la dona és encara més vella que el seu marit al primer vers “Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet” i que el pas del temps a repercutitde manera més forta en Alidé “em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit”. Tot això engloba que Alidé ja no és una bona esposa com ella vol ser, ja que no és capaç de fer les feines tradicionals de l’època: no pot treballar, s’oblida de coses, no pot protegir al seu marit...A la tercera estrofa Lamon respon a la seva dona, parla també de la seva decadència física: “mos peus són balbs” un...