Història de la flauta dolça
Páginas: 9 (2120 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2013
HISTÒRIA DE LA FLAUTA DOLÇA
La flauta és un instrument molt antic, potser un dels primers que l’home va inventar. Ja en les més antigues civilitzacions que es coneixen, aquest instrument, o alguna derivació d’aquest, estava present en les grans celebracions, tant lúdiques com religioses.
La flauta, al llarg de la seua història ha anat evolucionant per tal de millorar-se. Podem trobar des deles flautes dobles antigues o les construïdes d’os, fins a aquelles que utilitzen els xiquets actualment a l’escola, de plàstic, fàcils de manejar i de tocar. Entre aquestes dues situacions, la flauta a passat per moltes situacions, com la gran popularitat que va abastar al segle XVI i la següent disminució per quedar substituïda per la flauta travessera, fins al recent ressorgiment gràcies a laseua inclusió en l’àmbit educatiu.
Flauta etimològicament ve del llatí flatus (alé, vent, bufar). Se li anomena flauta dolça, flauta de bec i flauta recta. En llatí anomenaven a l’instrument com fistula anglica, fistula angélica, fistula vulgaris i tibia vulgaris. Menys coneguts són els noms de flauta a bisell, flauta anglesa i flauta de punta.
LES FLAUTES EN L’ANTIGUITAT
La flautasembla ser un dels instruments més antics i més generalitzats. De fet ja en l’Edat del Ferro es construïen aquests instruments, tal i com s’ha comprovat amb una flauta de bec, trobada en una tomba anglesa, datada d’aquesta època i construïda amb un os d’ovella.
Sabem que els pobles primitius fabricaven les flautes preferentment amb ossos i canyes, però també utilitzaven corns d’animals per a laseua confecció.
A l’Antic Egipte hi havia, segons ens mostren els textos i baixrelleus, dos tipus de flautes: les rectes i les dobles. Les dobles consistien en dos tubs paral·lels cilíndrics o cònics, que es tocaven cadascun amb una mà. Una mà executava la melodia, mentre l’altra acompanyava amb una nota greu que sonava ininterrumpidament a mode de nota pedal. Tenien una sola embocadura amb unallengüeta doble Aquesta flauta doble es també atribuïda l’antecedent de l’oboè. Les flautes eren construïdes amb canyes i ossos, i encara podem trobar algun exemplar al Museu Britànic.
A Xina també hi havia diversos tipus de flautes: les flautes de Pa (si-siao), les flautes verticals (hsiao), fetes de canya de bambú, i les travesseres (ti o chou).
En Israel també s’utilitzaven instrumentspertanyents a la família de les flautes. Entre ells, cal destacar l’ougob (apareix en el llibre del Gènesis), la flauta simple (ugabo tedil) i el corn de carner (schofar).
A Síria també s’han trobat s’utilitzava la flauta doble.
A Grècia s’utilitzava una flauta de doble canya, anomenada aulos, fabricada d’os i de bronze. Els romans l’anomenaven tibia, fístula, fidula i càlamus, perquè soliafer-se amb l’os de la tibia o amb una canya vegetal o metàl·lica. També les feien de bronze, seguint l’exemple dels grecs.
LES FLAUTES DOLCES EN L’EDAT MITJA
Les flautes de l’Edat Mitjana solien fabricar-se d’una sola peça, amb el taladre interior cilíndric o lleugerament cònic. Eren rectes, és a dir, no tenien pavelló, i el número de forats era variable, encara que se n’atribueixen 7 al s. XIII.Algunes presenten forat en la part anterior per al polze.
Les flautes solien fer-se d’os, fusta, canya, ceràmica o metall. El seu so era dolç i potent, però podia ser també agut, agressiu i tallant. Podia superar les dues octaves.
Les dobles flautes, abans nombrades, s’utilitzaren, segons René Clamencic, en la música culta europea fins a l’època del Renaixement. De vegades era una dobleflauta, altres vegades el músic tocava simultàniament dues flautes. Com a exemple podem trobar l’àngel que pot observar-se en l’entrada sud de la Catedral de Toledo, pertanyent al s. XV.
La flauta de Dordrecht
S’ha trobat una important flauta medieval, anomenada “la flauta de Dordrecht”, fent honor al poble holandés on va ser trobada. L’any 1940 es descobrí enterrada en el fang de la fosa...
La flauta és un instrument molt antic, potser un dels primers que l’home va inventar. Ja en les més antigues civilitzacions que es coneixen, aquest instrument, o alguna derivació d’aquest, estava present en les grans celebracions, tant lúdiques com religioses.
La flauta, al llarg de la seua història ha anat evolucionant per tal de millorar-se. Podem trobar des deles flautes dobles antigues o les construïdes d’os, fins a aquelles que utilitzen els xiquets actualment a l’escola, de plàstic, fàcils de manejar i de tocar. Entre aquestes dues situacions, la flauta a passat per moltes situacions, com la gran popularitat que va abastar al segle XVI i la següent disminució per quedar substituïda per la flauta travessera, fins al recent ressorgiment gràcies a laseua inclusió en l’àmbit educatiu.
Flauta etimològicament ve del llatí flatus (alé, vent, bufar). Se li anomena flauta dolça, flauta de bec i flauta recta. En llatí anomenaven a l’instrument com fistula anglica, fistula angélica, fistula vulgaris i tibia vulgaris. Menys coneguts són els noms de flauta a bisell, flauta anglesa i flauta de punta.
LES FLAUTES EN L’ANTIGUITAT
La flautasembla ser un dels instruments més antics i més generalitzats. De fet ja en l’Edat del Ferro es construïen aquests instruments, tal i com s’ha comprovat amb una flauta de bec, trobada en una tomba anglesa, datada d’aquesta època i construïda amb un os d’ovella.
Sabem que els pobles primitius fabricaven les flautes preferentment amb ossos i canyes, però també utilitzaven corns d’animals per a laseua confecció.
A l’Antic Egipte hi havia, segons ens mostren els textos i baixrelleus, dos tipus de flautes: les rectes i les dobles. Les dobles consistien en dos tubs paral·lels cilíndrics o cònics, que es tocaven cadascun amb una mà. Una mà executava la melodia, mentre l’altra acompanyava amb una nota greu que sonava ininterrumpidament a mode de nota pedal. Tenien una sola embocadura amb unallengüeta doble Aquesta flauta doble es també atribuïda l’antecedent de l’oboè. Les flautes eren construïdes amb canyes i ossos, i encara podem trobar algun exemplar al Museu Britànic.
A Xina també hi havia diversos tipus de flautes: les flautes de Pa (si-siao), les flautes verticals (hsiao), fetes de canya de bambú, i les travesseres (ti o chou).
En Israel també s’utilitzaven instrumentspertanyents a la família de les flautes. Entre ells, cal destacar l’ougob (apareix en el llibre del Gènesis), la flauta simple (ugabo tedil) i el corn de carner (schofar).
A Síria també s’han trobat s’utilitzava la flauta doble.
A Grècia s’utilitzava una flauta de doble canya, anomenada aulos, fabricada d’os i de bronze. Els romans l’anomenaven tibia, fístula, fidula i càlamus, perquè soliafer-se amb l’os de la tibia o amb una canya vegetal o metàl·lica. També les feien de bronze, seguint l’exemple dels grecs.
LES FLAUTES DOLCES EN L’EDAT MITJA
Les flautes de l’Edat Mitjana solien fabricar-se d’una sola peça, amb el taladre interior cilíndric o lleugerament cònic. Eren rectes, és a dir, no tenien pavelló, i el número de forats era variable, encara que se n’atribueixen 7 al s. XIII.Algunes presenten forat en la part anterior per al polze.
Les flautes solien fer-se d’os, fusta, canya, ceràmica o metall. El seu so era dolç i potent, però podia ser també agut, agressiu i tallant. Podia superar les dues octaves.
Les dobles flautes, abans nombrades, s’utilitzaren, segons René Clamencic, en la música culta europea fins a l’època del Renaixement. De vegades era una dobleflauta, altres vegades el músic tocava simultàniament dues flautes. Com a exemple podem trobar l’àngel que pot observar-se en l’entrada sud de la Catedral de Toledo, pertanyent al s. XV.
La flauta de Dordrecht
S’ha trobat una important flauta medieval, anomenada “la flauta de Dordrecht”, fent honor al poble holandés on va ser trobada. L’any 1940 es descobrí enterrada en el fang de la fosa...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.