historia de España

Ciència i subjecte a l’època moderna

TEMA 7: L’UTILITARISME I ELS LÍMITS DE LA LLIBERTAT
(JOHN STUART MILL, 1806-1873)
1. Dades biogràfiques i objectiu
2. L’Utilitarisme:
2.1.

L’utilitarisme moral: el principi de màxima felicitat

2.2.

L’utilitarisme polític

3. La llibertat
3.1.

Els drets de l’individu

3.2.

Els límits de la llibertat

4. Aportació de l’utilitarismede Mill
Concepción Arenal, una vida dedicada al progrés i la reforma social

2.1. L’utilitarisme moral: El principi de la màxima felicitat (principi
d’utilitat)
“El credo que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el principi de la Major
felicitat possible, sosté que tota acció és bona en la mesura que tendeix a
promoure la felicitat, i dolenta en la mesura que tendeix a produir elcontrari de la
felicitat. S’entén per felicitat el plaer i l’absència de dolor; per infelicitat, el dolor i
l’absència de plaer.
Per tenir una visió clara del criteri moral que estableix aquesta teoria, caldria dir
moltes coses més; en particular, què s’inclou en les idees de dolor i plaer. Però
aquestes explicacions suplementàries no afecten la teoria de la vida en què es
basa aquesta teoriade la moralitat –a saber, que el plaer i l’absència de dolor són
les úniques coses desitjables com a fins; i que totes les coses desitjables ho són o
pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans que promouen el plaer i eviten el
dolor.” (L’utilitarisme, II).

La felicitat no és simple hedonisme (felicitat ≠ satisfacció)
“Poques criatures humanes consentirien a canviar-se per animalsinferiors a canvi de
la promesa de consentir-los la llicència més completa en els plaers animals; un ésser
humà intel·ligent no vol tornar-se un ximple, ni una persona instruïda vol ser un
ignorant, ni cap persona amb sentiments i consciència vol ser egoista i baix, per més
que els puguin persuadir que un ximple, un ruc o un brètol viuen més satisfets amb
el seu lot que no pas ells amb el queels ha tocat. (...)
Un ésser de facultats superiors exigeix alguna cosa més per ser feliç. Qui pensi que
aquesta preferència té lloc a costa del sacrifici de la felicitat –que el superior no és
més feliç que l’inferior- confon les dues idees ben diferents de felicitat i satisfacció.
És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates
insatisfet que no unimbècil satisfet. I si l’imbècil o el porc opinen de forma diferent és
51

Ciència i subjecte a l’època moderna
perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta
comparació, coneix tots dos costats.” (L’utilitarisme, II)

La prova del principi d’utilitat o de la màxima felicitat
“Tot el que es pot dir per provar que un objecte és visible és que la gentefectivament
el vegi. L’única prova que un so és audible és que efectivament la gent el senti. I de
manera semblant per a les altres fonts de la nostra experiència. Així mateix, entenc
que l’única prova que es pot presentar que alguna cosa és desitjable és que la gent,
de fet, la desitgi realment. No pot oferir-se cap raó de per què la felicitat general és
desitjable, excepte que cada persona, en lamesura que considera que està al seu
abast, desitja la seva pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, disposem no
solament de les proves suficients per demostrar-ho, sinó també de tot allò que pot
exigir la justificació que la felicitat és un bé: la felicitat de cada persona és un bé
per a aquesta persona i la felicitat general és, doncs, un bé per al conjunt de
totes les persones.D’aquesta manera, la Felicitat mostra el seu dret a ser
considerada com un dels fins de la conducta, i consegüentment, com un dels
criteris de la moralitat.” (L’utilitarisme, IV)

2.2. L’utilitarisme polític.
El fonament de la moral utilitarista: l’educació del sentiment de
sociabilitat
“Sovint es planteja la qüestió de quins són els motius per obeir un sistema moral, de
quina és la font...