historia de españa.

(1788-1833) LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) La monarquia de Carles IV Carles IV va destituir els ministres illustrats i va confiar el poder a Godoy. Lexecuci del monarca francs Llus XVI va obligar Carles IV a declarar la guerra a Frana, en coalici amb altres monarquies absolutes. La derrota de les tropes espanyoles va portar a la pau de Basilea (1795), la qual va subordinar a Espanyaals interessos francesos. Les aliances amb Frana van derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya, que volia mantenir el domini martim. Les hostilitats van tenir en la batalla de Trafalgar (1805) la fita ms rellevant. Larmada francoespanyola va ser destrossada, i aix va suposar la prdua de quasi tota la flota de Carles IV. El desastre naval va accentuar la crisi de lhisenda reial. Godoy varecrrer a lendeutament i la pujada dels impostos i va plantejar reformes com la desamortitzaci de les terres de lesglsia. Van ser mesures ineficaces que van provocar una mplia oposici (noblesa i clero). El mot dAranjuez La situaci va empitjorar quan Godoy va signar el Tractat de Fontainebleau amb Napole, que autoritzava els seus exrcits a entrar a Espanya per envair Portugal. La presncia delsfrancesos va ser acceptada per les autoritats borbniques, per va provocar el descontent de la poblaci. El 1808 va esclatar el mot dAranjuez, dirigit per la noblesa palatina i el clero, per de participaci popular. Tenia com objectiu la destituci de Godoy i labdicaci de Carles IV a favor de Ferran VII, que va pujar al tron. Carles IV va demanar ajuda a Napole per a recuperar el tron, la qual cosa va ferque aquest es decidira a envair Espanya, aprofitant la profunda crisi de la monarquia. La monarquia de Josep Bonaparte Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napole a Baiona i van abdicar. Josep I, germ de Napole, es va convertir en el nou monarca i va promulgar lestatut de Baiona, que reconeixia la igualtat dels espanyols davant de la llei, els impostos i laccs als crrecs pblics. Josep Iva intentar una experincia reformista que pretenia la liquidaci de lAntic Rgim, la desamortitzaci de terres de lesglsia i la desvinculaci de les primogenitures per va tenir poc suport. LA GUERRA DE LA INDEPENDNCIA (1808-1814) La revolta popular i la formaci de les Juntes La poblaci espanyola es va alar contra la invasi francesa, inspirada per la revolta de maig de 1808, i van sorgir les Juntes,que van assumir la sobirania en absncia del rei, van declarar la guerra a Napole i van buscar el suport de la Gran Bretanya. Es va formar una Junta Suprema Central que coordinava la lluita i regia el pas. Era una forma de govern nova, que culminava el trencament amb les institucions de la monarquia. La resistncia setges i guerrilles Lexrcit espanyol va ser incapa doposar-se al progrs francs, peraix la resistncia a la invasi es va fer per mitj duna modalitat de lluita armada espontnia, popular i efica les guerrilles. Els seus membres eres llauradors, artesans, etc. malgrat que els seus dirigents pertanyien a les elits cultes (militars i clergues). Les guerrilles atacaven lexrcit per sorpresa destruen installacions, interferien els moviments i assaltaven els combois daprovisionament.Finalment, Josep I va abandonar Madrid i Napole va permetre la tornada de Ferran VII (Tractat de Valenay). Actituds socials, poltiques i ideolgiques Una minoria despanyols (afrancesats) van collaborar amb la monarquia de Josep I, ja que se sentien vinculats amb el programa reformista. Defensaven un poder fort per a modernitzar Espanya, sense excessos revolucionaris. El gruix de la poblaci espanyola vaformar el front patritic, que soposava a la invasi. Trobem diferents posicions El clero i la noblesa buscaven la tornada a labsolutisme sota la monarquia de Ferran VII. Defensaven la tradici i la religi catlica i rebutjaven qualsevol canvi social. Alguns illustrats creien que amb la tornada de Ferran VII es podria emprendre un programa de reformes i la modernitzaci del pas en el marc de lAntic...