historia de españa

7. L’època de la Restauració Borbònica (1875-1898)
1.El sistema polític de la Restauració
1.1 Un nou sistema polític
Els grups conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l’estabilitat política i institucional i posaria fi a qualsevol intent de revolució social. Cànovas no buscava el retorn dels temps d’IsabelII sinó la vertebració d’un sistema polític que superés els problemes del liberalisme precedent: intervencionisme militar en la política, proliferació d’enfrontaments civils, caràcter partidista etc. Per aconseguir el seu propòsit va plantejar dos objectius: elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país, posant fi a la guerra de Cuba i alconflicte carlí.
La primera mesura va ser la convocatòria d’eleccions per a unes corts constituents. Tot i que Cànovas no era partidari del sufragi universal, va convocar-les així,
La Constitució del 1876
És una mostra clara de liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei.
Era una constitució de caràcter conservador inspirada envalors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.
Considerava la monarquia com una institució superior. Constituïa un poder moderador. A més el rei tenia el dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les corts, suspendre-les o disoldre-les sense comptar amb el govern.
Les corts eren bicamerals. Una llei va establir que la constitució tindria votcensatari. Cap a l’any 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí.
També proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat, encara que tolerava altres creençes sempre que no se’n feien manifestació pública. El text també incloïa una prolixa declaració de drets.

Bipartidisme i torn pacífic
Cànovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança en el poder del partirconservador i del liberal, que renunciaven als pronunciaments per accedir al poder. S’acceptava, per tant, que hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l’estabilitat institucional i que posaria fi a l’intervencionisme militar.
L’exèrcit va quedar subordinada al poder civil i un reial ordre va establir que la seva missió era exclusivament la defensa de la seguretat i la independènciadel país.
1.2 La fi dels conflictes bèl·lics
L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i cubana. Després d’uns episodis bèl·lics, la guerra carlina va acabar l’any 1876.
L’acabament de la guerra va permetre posar fi al conflicte cubà (Guerra del deu anys, 1868-1878). Com a resultat, es va signar la Pau de Zanjón. Aquest tractat incloÏa una àmplia amnistia,l’abolició de l’esclavitud (1888) i la promesa de reformes polítiques i administratives. El retard i l’incompliment de les reformes va provocar l’any 1879 un nou conflicte (Guerra Chiquita) i una insurrecció l’any 1895.
2. La vida política i l’alternança en el poder
2.1 Els partits dinàstics
Cànovas va transformar el partit alfonsí en el partit liberal conservador que aglutinava els grupspolítics més conservadors, que va acabar anomenant-se Partido Conservador. El seu projecte bipartidista necessitava un altre partit de caràcter més progressista, l’anomenada esquerra dinàstica, i en vaproposar la formació a Sagasta, i va formar el Partido Liberal Fusionista que va acabar rebent el nom de Partido Liberal.
Conservadors i liberals coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals,però diferien en alguns aspectes. Eren partits de minories, amb unes bases socials que es nodrien principalment de les èlits econòmiques i de la classe mitjana benestant; defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació d’un Estat liberal, centralista i unitari. Però els conservadors es mostraven més inclinats a l’immobilisme, proposaven un sufragi censatari i la...