Historia lengua catalana

HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA

INTRODUCCIÓ El català és una llengua romànica, resultant de la evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa una posició central entre les llengües de la família romànica. És una de les llengües romàniques o neollatines formades arran de la dissolució del llatí, entre els segles VIII i X, en els territoris de l'Imperi Carolingi queformaven els comtats de la Marca Hispànica. Com en la majoria de llengües, es poden distingir diferents varietats geogràfiques: nord-occidental, central, septentrional o rossellonès, valencià i balear. A la Vall d'Aran es parla l'aranès, una variant de l'occità. Les similituds que hi ha entre els diferents idiomes romànics no són degudes tan sols a l'origen llatí comú, sinó també al contactecomercial, cultural, etc. que han mantingut sempre els uns amb els altres i a la important influència que el llatí (i el grec) no ha deixat mai d'exercir-hi, en forma de cultismes, factors que han comportat l'existència d'un considerable cabal lèxic comú.

A. EL LLATÍ VULGAR

El llatí Vulgar és la varietat del llatí parlat per la gent, en oposició al llatí clàssic propi de les classes socials mésil·lustrades, caracteritzat per un llatí més cuidat i literari. Com a idioma dels soldats de les legions romanes, va ser la mare de les llengües romàniques. És un terme genèric per referir-se als dialectes vernacles del llatí que es van parlar a les províncies occidentals de l'imperi Romà. L'evolució del llatí va portar a una creixent diferenciació dels dialectes, fins al punt que el llatí clàssic vadeixar de ser una llengua viva, i va conduir cap al segle IX a l'aparició de les formes primerenques del que avui anomenem llengües romàniques. El llatí parlat diferia de l'estil literari del llatí clàssic en la seva pronunciació, el seu vocabulari i la seva gramàtica. Diverses característiques del llatí vulgar apareixen en diferents períodes de l'Imperi i en diferents províncies, sigui perl'evolució interna de tendències que ja eren presents en el llatí dels soldats i els colons romans, segons la seva procedència social o geogràfica, o bé sigui per l'adopció imperfecta del llatí pels pobles sotmesos que van deformar-lo fins a fer aparèixer una mena de crioll, una llengua barrejada.

Grafit Polític trobat a Pompeia, escrit en Llatí Vulgar El llatí vulgar, com el d'aquest grafit polítictrobat a Pompeia, era la llengua que parlava la pleb de l'imperi Romà, per contrast amb el llatí clàssic o literari.

EVOLUCIÓ DEL LLATÍ L'evolució del llatí va portar a una creixent diferenciació dels dialectes, fins al punt que el llatí clàssic va deixar de ser una llengua viva, i va conduir cap al segle IX a la aparició de les formes primerenques del que avui anomenem llengües romàniques. Elllatí parlat diferia de l'estil literari del llatí clàssic en la seva pronunciació, el seu vocabulari, i la seva gramàtica. Diverses característiques del llatí vulgar apareixen en diferents períodes de l'Imperi i en diferents províncies, sigui per l'evolució interna de tendències que ja eren presents en la llengua llatina dels soldats i els colons romans, segons la seva procedència social ogeogràfica, o bé sigui per l'adopció imperfecta del llatí pels pobles sotmesos que van deformar-lo fins a fer aparèixer una mena de crioll, una llengua barrejada. Els escriptors llatins no van entretenir-se pas a transcriure com parlaven el seus contemporanis. Els estudiosos del llatí vulgar es veuen forçats a seguir mètodes indirectes, i extreuen les seves dades de tres menes de fonts: El mètodecomparatiu permet reconstruir estadis del llatí vulgar a partir dels trets que comparteixen les llengües romàniques i que difereixen del llatí clàssic. S'han conservat textos de gramàtica de l'època del llatí tardà que enumeren (i condemnen) els errors que solien fer els parlants del llatí, i això ens permet fer-nos una idea de com parlaven. Finalment, les ultracorreccions i altres usos que no són...