Historia

2.4. L'agricultura a Catalunya.

A Catalunya les terres d'ús agrícola representen un 32% de la superfície del territori i es concentren a la Catalunya central, el delta de l'Ebre i les planes del litoral i ponent.

L'estructura agrícola catalana està caracteritzada per:

a) Domini de l’explotació familiar (que tanmateix es va reduint any rera any).

b) Alt nivell de mecanització itecnificació.

c) Àmplia diversitat de conreus (el regadiu representa el 25% de la superfície agrícola, per un 75% del secà). Terres de secà: cereals, vinya, olivera i fruita seca. Terres de regadiu (25%) i en expansió: farratges, arbres fruiters i productes d’horta.

d) La ramaderia ha pres molta importància a partir dels anys 60. El subsector ramader més important és el porcí seguit del del’aviram. A més distància hi hauria el boví i l’oví. En els últims anys s’han muntat grans complexos agroindustrials (les integradores o sistemes d'integració vertical) que produeixen el 40% de la carn de porc i de pollastre d'Espanya i la indústria dels derivats càrnics, especialment d'embotits, suposa el 35% de la producció espanyola. Un altre sector important i en creixement és el de la producció devi i cava.

Els sistemes d'integració vertical
Sistemes que tenen com a objectiu l'obtenció de productes ramaders en col.laboració. Una de les parts (empreses i cooperatives agropecuàries) facilita el bestiar i determinats subministraments i porta la direcció tècnica de la producció, mentre que l'altra (el ramader), a canvi d'una remuneració que depèn de la producció obtinguda, hi aporta lesinstal.lacions fixes, els serveis necessaris per a la producció i, eventualment, les pastures.

L'agricultura catalana ha patit els efectes de la crisi de la societat agrària tradicional que les últimes crisis del sector ramader tendiran a accentuar: la reducció del nombre d'explotacions, la reducció de la població rural, etc.

Població activa agrària: 1977 (6,5%) 1987 (4,2%) 1997 (3%)2007 (2%)

Les noves perspectives de reconversió d'una part de la pagesia catalana passen pel turisme rural i pel turisme de neu a les zones d'alta muntanya.

3. ELS ESPAIS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL AL MÓN: LOCALITZACIÓ I DINÀMIQUES INDUSTRIALS.

Indústria = activitat que té com a objectiu transformar una primera matèria en un producte de consum o en un producte semielaborat que, al seu torn,es pot utilitzar com a primera matèria d’una altra indústria.

Les indústries es classifiquen en 2 grans tipus:

- Indústria pesant o de béns d'equip: proveeix a d’altres indústries de productes semielaborats (que es destinen per a una altra indústria per a la seva elaboració final). Ex: siderúrgica i química.

- Indústria lleugera o de béns de consum: elabora productes per al consumdirecte a base de matèries primeres o productes semielaborats.

Segons l’activitat i el producte que produeixen les indústries les podem agrupar en sectors industrials. Els més importants són:

- Siderúrgic/ Químic/ Tèxtil/ Agroalimentari/ Construcció/ Metal·lúrgic (de construcció mecànica, automòbil ...)/ Electrònic/ Farmacèutic.

3.1. La localització industrial.

Les raons de lalocalització de la indústria en unes zones i no en unes altres són bàsicament les següents (segons la teoria de l’economista alemany Weber):

a) La disponibilitat o l’accés fàcil a l’energia (o als combustibles necessaris per a produir-la com ara el petroli o el carbó) i a les matèries primeres. En l’actualitat, això no és tant important sempre i quan siguin zones ben comunicades i el transportd’aquests productes no sigui excessivament costós.

b) La disponibilitat de mà d’obra suficient en nombre i amb la capacitació professional necessària per a cada tipus d’indústria i al preu més baix possible. És per això que la indústria des de sempre ha tendit a situar-se prop de les zones més poblades alhora que ha estat un pol d’atracció de població.

c) Proximitat al mercat o almenys bona...