Història de l'art

HISTORIA DE L’ART
per M.Font

Resum d’un text del reconegut escriptor francès René Huyghe.

Partint, potser, d’una de les frases més conegudes d’aquest autor: “No hi ha art sense home, però potser tampoc home sense art”, deixa clara la seva postura sobre el que creu que és el binomi home-art, un ens únic i indissociable; opinió que contradiu la d’altres contemporanis seus que ho veuen comun joc superior o una diversió.
Huyghe considera que l’art és una necessitat innata en l’home, a la vegada que és un mitjà de comunicació que ha emprat des dels inicis dels seus dies fins a l’actualitat, per expressar amb imatges el món físic i humà que l’envolta; així com també transmetre els propis sentiments d’alegria, angoixa, somnis, en definitiva tota la seva vessant més íntima, perdonar-ho a conèixer a les generacions posteriors siguin del lloc i el temps que siguin.
Creu Huyghe que l’art és una creació del propi home emergit del do humà de la raó que li fa notar la necessitat de donar sentit als seus instints i als seus actes, a diferenciar el bé del mal, la bellesa de la lletgesa i a la cerca de la qualitat, tot donant-li sentit per a construir un futur i a la vegadainfluir així en la història. Per tan, la vessant moral de l’home marcarà les accions i pel seu costat l’art dictarà les creacions de l’home.
Tot i que la realitat que hi representa no la reflecteix tal com és sinó que la transforma, passant pel filtre de la seva moral, ètica i estètica del seu individualisme, i cercant la qualitat i la bellesa, passa d’autor a creador d’una obra, podent considerar-setot aquest aglomerat una funció de divulgació de l’art des de la vessant del pas de la naturalesa a la cultura.
Segons Huyghe, la història de l’art és solidaria amb l’home i per tan s’ha d’evitar confondre que aquesta és depenent de la història general, com va succeir en el segle XIX quan l’influent pensador determinista Hipòlit Taine va provocar una confusió amb la seva teoria de que “tres fontsdiferents contribueixen a produir l’estat moral elemental: la raça, el mitjà i el moment” (extreta del seu llibre “Introducció a la història de la literatura anglesa”).
Aquest, aprofitant-se del moment materialisme científic en què vivia de i de la teoria econòmica-social promoguda pel seu coetani Karl Marx, va presentar l’estudi de l’art com si fos un producte químic que es podésdescompondre En Huyghe rebat obertament aquest pensament i afirma que una obra d’art no es pot definir sota un prisma determinista i sí en canvi la genialitat i creativitat pròpia de l’artista.
En canvi, coincideix i accepta plenament la visió d’en Taine i Marx de que l’art sí està influït per vectors com els costums, els econòmics i els socials de cada època però a la vegada afirma que un artista també esnodreix de factors com ara el psicològic, el religiós i d’altres.
Dit això, també cal valorar si l’art pot influir en la història. En Huyghe, tot i no contestar a aquesta qüestió, convé que aquest pot influir en l’aspecte psicològic dels homes i que els poders religiosos i polítics han controlat i emprat l’art al llarg de la història, com a mitjà de control del poble i prevenir heterodòxies comja va succeir en segles anteriors.
Respecte a la psicologia, en Huyghe en destaca dos tipus, la col•lectiva i la individual. La primera ve marcada pel determinisme i marxisme en quant es refereix a la fe, raça, societat, cultura i època. En canvi en la segona, ell mateix hi reconeix l’art com a element conductor de la individualitat pròpia de l’artista per així poder desmarcar-se dels altres.Per tant, queda clar que l’art, com s’ha dit més amunt, es considera un mitjà comunicatiu de l’artista com a objecte actiu on expressa els seus sentiments més íntims; així mateix i com a individu passiu, l’art li aporta uns elements psicològics que determinen i influeixen en la seva personalitat, actuant com un alliberament de l’inconscient. Ens posa, l’autor, com exemple d’aquesta realitat a...