Identificació de diferents glúcids

PRÀCTICA BIOLOGIA – 2 Vero Cortés

OBJECTIU

Identificar diferents glúcids:la glucosa, la sacarosa, el CaCO[pic] i el midó de quatre sòlids dels quals no se’n coneixen.

FONAMENT TEÒRIC

Per poder fer aquesta pràctica cal tenir uns coneixements bàsics principalment del glúcids i dels glúcids en què ens basem a la pràctica. Ensegon terme cal conèixer el què és la prova del Lugol i la prova del Benedict.

Els glúcids són biomolècules orgàniques constituïdes per unes molècules bàsiques anomenades monosacàrids, glúcids més simples i petites. Aquestes s’uneixen i originen: disacàrids, glúcids de dos monosacàrids o bé trisacàrids de tres monosacàrids. Aquests dos són considerats oligosacàrids és a dir, de pocs glúcids il’altre grups són els polisacàrids, que és la unió de milers de monosacàrids.

Els monosacàrids són blancs, cristal·lins, estan en estat sòlid i són dolços, anomenats també sucres. Químicament són Polihidroxiacetona. Aquests són solubles en aigua.
Quan es dissolen hi ha una reorganització de la molècula i adopten formes cícliques.
Un dels monosacàrid importants és la glucosa. La podem trobarlliure a les fruites a la sang, etc. Totes les cèl·lules tenen una certa quantitat de glucosa en el mitocondri. Aquest monosacàrid té funció energètica, ja que la podem cremar per obtenir energia, és a dir, “el combustible cel·lular”. Més ben dit, és el compost que les cèl·lules respiren per obtenir energia (al mitocondri).
Es pot dir que la glucosa és la primera molècula que s’obté per fotosíntesi.És el monòmer de molts polisacàrids (un polímer) repetició d’un monòmer per formar un polímer.

Un disacàrid en canvi són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids. Comparteixen moltes propietats amb els monosacàrids, ja que són dolços, cristal·lins i dissolts en aigua són cíclics. Un dels disacàrids més importants és la sacarosa, que està format per dos monosacàrids la glucosa i lafructosa ( es troba en les fruites). Col·loquialment es pot dir que és el sucre que podem trobar en una cuina de casa.

Els polisacàrids són molècules molt grans amb pesos moleculars molt grans, no solubles en aigua. També és un polímer d’un sol tipus de monosacàrid i també són el que s’ha anomenat a la introducció del fonament teòric (primer paràgraf).
Un dels polisacàrids més importants quetrobem és el midó que és la unió de glucoses. Té forma ramificada. I és el polisacàrid de reserva dels vegetals.
Els vegetals mitjançant la fotosíntesi. La fa quan les condicions ambientals: Tª, llum, sals... i quan pot en fa el màxim per quan les condicions ambientals no li permeten fer-la. Per tant la glucosa excedent la guarda en forma de grànuls de midó.

El carbonat de calci (CaCO[pic]). Ésuna substància molt abundant a la naturalesa, formant roques, com a component principal, arreu del món. Aquest té unes determinades propietats: alta puresa, la qual cosa deixa de banda qualsevol efecte catalític oposat a l'envelliment dels polímers i alt grau de blancor.

La reacció de Lugol, s’utilitza per la identificació de polisacàrids. El Lugol (iodur potàssic) s’introdueix a la dissolució,dos gotes en aquest cas i si el color es torna d’un color lila fosc es diu què és un polisacàrid. Segons el color que tingui la reacció es pot saber si és un polisacàrid o no.
Si la reacció és positiva (dissolució d’un color lila fosc): el glúcid és un polisacàrid.
Si la reacció és negativa (dissolució no és d’un color lila fosc): el glúcid no és un polisacàrid.

Per últim pel que fa la provade Benedict, consisteix en abocar 2 ml i escalfar al bany maria els tubs d’assaig. Aquesta prova ens permetrà conèixer si el glúcid que s’està analitzant és reductor o no. Tots els monosacàrids i la majoria de disacàrids excepte la sacarosa en té. Segons el color que apareguin en els tubs d’assaig permetrà saber quin d’ells en el nostre cas és la glucosa.
Si la reacció és positiva (mostra...