Impresionismo

A mitjans segle XIX, comença a sorgir un nou moviment artístic cultural, que s'acabarà anomenenat Impressionisme. Aquesta paraula va ser tot un descobriment , ja que de tan ambigua com era va servir per designar pressisament l'art que s'estava realitzant en aquells moments. L'Impressionisme a més a més és considerat el fenòmen més important de l'art europeu des del Renaixement. També a part dereferir−se a un moviment pictòric, no va tardar a definir també a tota una nova manera de veure i sentir, un nou mode de ser, un nou imperi ple de llum espai... anant molt més enllà dels academicistes de l' època. La revel.lació de l'impressionisme va permetre captar l'instant fugisser i etern, la realitat com una percepció, que no és estàtica sino que té moviment que s'escol.la, on la llum esdifumina en els cossos i al mateix temps els crea... L'art perceptiu que sorgeix de l'experiència visual substitueix a l'art conceptual: passen a pintar la natura en si no la idea de natura. Els impressionistes arriben a captar la realitat en el moment concret: pinten a l'aire lliure amb una tècinca lleugera i ràpida. Es va donar primer en l'art francés; la singular manera d'expressar aquesta novavisió de les coses, com si en el llenguatge dels pintors fos reservada la possibilitat de ser l'anunci i el ressó del canvi total de les formes del pensament. No només en la pintura veiem aquesta nou raonament, del temps fugisser, amb canvis constants..., també en la música s'estan fent resserques en el orquestral, en les dissonàncies... per tal de reavivar el sentit de l'oïda tan acostumat a sentirsons senzills i planers. En la novel.la i la poesia també ens trobem autors que influenciats per els pintors impressionistes i la seva busca de la llum intenten fer el mateix amb la literatura. Me n'he adonat que fins ara no he mensionat cap nom propi dels participadors d'aquesta moguda, ja que intento fer una mena de resum de tot el que va suposar aquest moviment i pensament sense entrar enexemples la qual cosa ja m'hi atendré amb la figura que he triat com la més representativa s'aquest moment, considerat un dels més grans impressionistes. El que va voler anar més enllà superant els límits de l'impressió, el que se suposa que li va donar nom, estic referint−me a Claude Monet... El que els va unir sota el mateix nom impressionisme va ser una manera d'agrupar−se per fer front a unasocietat que els era hostil i la qual no els acceptava ja que tot i que se n'adonaven de que el pensament de l'època estava canviant i la pintura dels impressionistes és la que més bé ho representava, malgrat tot i això la societat que els envoltava en aquells moments sovint veien els quadres poc acabats o mal fets... ja que es diferenciaven dels quadres academicistes exposats en els Salons oficials, onmolt sovint els impressionistes no van ser admesos per culpa de la seva modernitat... Els pintors impressionistes els agradava molt pintar paisatges era el seu tema predil.lecta ja que els donava la oportunitat de poguer captar la natura en tots els sentits, i com ja he dit anteriorment la pintaven directament estan en contacte plenament amb ella, captan també la seva llum, els canvis segonsl'hora dels dia... El mateix paisatge vist des del mateix punt pot arribar a ser molt diferent segons la hora i el moment en la qual el pintor l'hagi pintat. Sempre canviarà, ja que la percepció sempre és diferent segons la llum del dia, segons quina sigui l'atmosfera que el rodegi en un precís moment. Són pintors del moment que canvia. Molts pintors opten per pintar la vida cotidiana, els nousboulebards de París, els centres de comerç turisme, els nous carrers i places, els teatres , els cafès (lloc predilecte de les reunions dels impressionistes...), per posar algun exemple Manet pintarà homes i dones a les noves brasseries i cafès de moda, Degas ens ensenya homes sortin de la borsa o de les carreres, dones de la classe mitjana...en aquet moment Monet representa els grands−boulebards, les...