Innovacion

Les vies de sortida de la situació actual passen per l’increment de l’activitat exportadora com a condició necessària, però també com a condició no suficient. Amb l’increment de l’activitatexportadora es vol contribuir a l’expansió del PIB i això a la vegada ha de permetre despalanquejar el sector privat, millorant la relació entre productivitat i costos. Tot un repte per l’organització de lesempreses. Tot el que es pugui fer per incrementar la productivitat s’estalviarà en reducció de costos (reducció de salaris, per exemple).
La superació de la nostra crisi passa per trobar nous motors.En el transcurs del període 1995-2008 ha estat la construcció la que tibava de tot: creació de llars que estira la construcció, el metall i maquinària, part important del tèxtil, etc. Pràcticament nohi ha sector que en quedi aïllat. El nivell de creació de noves llars mai més asssolirà el ritme que havia tingut. El CEPS, grup d’estudi situat a Brussel·les, calcula l’excés de construcció existenti que s’ha de païr en 380 bilions d’euros, el 37% del PIB estatal.
I el nou motor principal ha de ser Europa, que vagi bé, creuem els dits. Que s’il·lumini la llum al despatx d’algú del Banc Europeud’Inversions, el BEI, i que engegui algun tipus de pla Marshall pensat, per exemple, per descarbonitzar l’economia. Europa en el seu conjunt continuarà essent el gran mercat. El factor proximitat ésinsubstituïble en el comerç internacional per un país com el nostre. Gran part del volum de comerç es realitza amb el proper geogràficament i culturalment. I per despalanquejar ens cal volum.
Noestaria malament un Pla Europa. Fins i tot en l’hipòtesi de ruptura de l’Eurozona, aquest continuaría essent necessari. Les institucions de promoció de la internacionalització i la competitivitat han vistdecréixer la seva capacitat d’actuació. En el moment en què són més necessaris els seus pressupostos han tingut un fort decreixement, el que implica menys capacitat d’actuació. Ens cal un pla....