Insomnia

Psicologia de la salut i la qualitat de vida

Vanessa Domingo
Jaume Mayol
Isabel Pintor
Nuria Teixidó

Insomnia
DESCRIPCIÓ
Segons el DSM-IV l’insomni primari és una queixa de dificultats en iniciar o
mantenir el son o de que aquest no sigui reparador (APA, 1994) que dura al
menys un mes. En aquesta definició, es dona especial importància al fet de que
existeixi la queixa perquè s’hacomprovat que amb patrons de son similars,
unes persones el viuen sense problema perquè no acusen la falta de son ni les
seves dificultats i fatigues diàries, mentre que els altre si que ho fan.
Hi ha moltes formes d’insomni: trigar massa en adormir-se, despertar-se molt
abans del moment d’aixecar-se, despertar-se moltes vegades per la nit o tenir
la sensació de que no s’ha dormit bé i no s’hadescansat.
L’insomni no té res a veure amb el nombre d’hores de son, ja que això depèn
fonamentalment de les característiques de cada subjecte i no es poden establir
generalitzacions. Nens, persones joves i aquells que realitzen esforços físics,
segurament necessiten més hores de son que altres grups de població. Encara
que la mitja oscil·la entre les set i les nou hores, aquesta xifra variaen cada
persona.
S’ha arribat a associar la fibromiàlgia amb l’insomni, però també les persones
sanes experimenten l’aparició de dolor i fatiga als pocs dies de no descansar
bé per la nit.
Les causes associades a aquest trastorn són les següents:
1.- Canvis fisiològics: L’envelliment produeix una sèrie de canvis en el patró
de la son, i es produeix en la persona una reducció considerabledel temps total
del son, i una eficàcia més reduïda d’aquest. A més a més, com a
conseqüència es pot observar un increment de la somnolència diürna. Així,
estudis polisomnogràfics, en persones grans demostren una freqüència més
gran dels períodes de vigília (estadi 0), una disminució de l’activitat muscular en
la fase REM, i una disminució progressiva de la fase no REM.
2.- Estils de vida(alteracions del ritme circadià). Es caracteritza perquè l’horari
de son del pacient no coincideix amb el que es considera habitual des del punt
de vista social, o amb el que el pacient desitja.
3.- Hàbits farmacològics. Existeixen uns sèrie de fàrmacs d’ús comú que
poden causar insomni, i més en les persones grans, que solen estar
polimedicats. Uns exemples podrien ser els antihipertensius, oels
anticol·linèrgics.
1

Psicologia de la salut i la qualitat de vida

Vanessa Domingo
Jaume Mayol
Isabel Pintor
Nuria Teixidó

Pel que fa a la seva durada podem distingir entre tres tipus d’insomni:


Ocasional o transitori (dura una o varies nit)



De curta durada (s’allarga per espai d’una a tres setmanes)



Crònic (més de tres setmanes de durada)

Els dos primerssón deguts a causes externes a l’organisme, mentre que
l’insomni crònic té el seu origen en factors intrínsecs complexes des d’un punt
de vista fisiopatològic. D’acord amb la classificació internacional dels trastorns
del somni, es poden distingir tres tipus d’insomni crònic:


Insomni psicofisiològics: pacients amb un estat d’alerta excessiu i una
tensió muscular elevada a l’horad’acostar-se que els impedeix dormir,
destacant en la seva personalitat trets d’ansietat i depressió. Solen ser
persones que es tanquen en sí mateixes, amb baixes capacitats de
reacció davant les situacions d’estrès i amb un component hipocondríac
important.



Pseudoinsomni: Pacients que es queixen de dormir poc però quan
s’avaluen objectivament les hores de somni no es correspon amb la
queixasubjectiva del pacient. Es tracta d’una agnòsia del somni.
S’estima la seva prevalença en torn al 5% dels pacients que consulten
per insomni.



Insomni idiopàtic: comença amb la edat pediàtrica i es discutible per a
alguns autors com entitat patològica.

El resultat de nombrosos estudis de pacients amb insomni permet concloure
que en la majoria dels casos l’insomni és un símptoma...