INTRODUCCIÓ El Café de la granota

INTRODUCCIÓ



Teniu a mans una guia de lectura d’un dels llibres de narrativa curta de l’escriptor de
Mequinensa Jesús Moncada (1941-2005), El Cafè de la Granota. Com en les altres
obres d’aquest autor de la Franja de Ponent, hi trobarem elements com l’antiga vila de
Mequinensa, les persones que hi habitaven, les seves relacions, l’activitat quotidiana, les
històries i tot el quehom es pugui arribar a imaginar.
Les activitats que es proposen permeten acompanyar la lectura comprensiva (amb tot el
que comporta de comprensió del text i del context), reflexionar sobre els fets narrats i
els plantejaments de fons, fer tasques d’investigació i exercicis de creació literària... Pel
que fa a les activitats de llengua, se’n proposen al llarg de la guia de lectura delsdiferents contes, però cal indicar que aquells professors que vulguin treballar més aquest
aspecte trobaran una acurada anàlisi del model lingüístic d’aquest autor franjolí a Guia
de lectura de Jesús Moncada d’Emili Bayo i Mercè Biosca (Barcelona: La Magrana,
1991).
Només desitjar que aquesta guia permeti a l’alumnat endinsar-se en un món tan ric i
suggestiu com és el que va construirMoncada en les seves obres a partir dels records
d’aquella Mequinensa de la seva infantesa i de la seva joventut, una Mequinensa
desapareguda sota les aigües, però viva mitjançant la paraula.







1. «UN BARRIL DE SABÓ MOLL»
1. La primera narració s’inicia com una contalla: Allò del Florenci va començar que ja
es volia fer l’horeta d’anar a dinar —em digué el vell Cristòfol a LaGranota mentre
bevíem cafè [...] (p. 5)
Des del primer moment entrem en l’artifici que formarà el fil conductor de moltes de les
narracions que hi ha aplegades dins del llibre: el vell Cristòfol conta moltes de les
històries de la vila a una persona molt més jove (que en molts casos apareix
autoesmentada com a cronista) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de la
Granota:
a) Quiés en realitat el cronista? Quina funció té plantejar les històries des d’aquest
punt de vista? Quin rendiment dóna a Jesús Moncada l’ús d’aquest artifici en
moltes de les narracions?
b) Quines característiques i quines funcions dels cafès d’abans, sobretot els dels
pobles, fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment
significatiu a l’hora d’explicar i recollir leshistòries?
2. Comenteu què podem inferir de les paraules que el vell Cristòfol diu al cronista una
mica més endavant, respecte de la destinació de les històries que li està explicant:
Ja saps —però em faig la reflexió que els de fora no ho saben i els ho hauràs
d’explicar— que el carreró de Sant Francesc és el més costerut dels que
travessen la vila de dalt a baix, seguint el pendent de laserra, i van a morir a
l’Ebre [...] (p. 7)
3. De fet, el vell Cristòfol no va presenciar més que una part dels esdeveniments que
s’expliquen a «Un barril de sabó moll»: la resta són coses que ha sentit explicar.
Comenteu aquest fet relacionant-lo amb:7
a) la manera com passen les històries i com s’expliquen després,
b) les xafarderies que es generen, sobretot en comunitats petites.
4. JesúsMoncada, per a introduir-nos en l’ambient del dia dels fets, usa les frases
següents:
• uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre
• pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols
• un dia lleig, xiquet, d’aquells que t’esmolen els nervis
És com si l’autor ens digués que s’està preparant tempesta, al cel i als carrers de la vila
de Mequinensa:
a) Comenteu la relació entre aquesta descripcióde l’ambient i l’encadenament dels
esdeveniments que ens són explicats després.
b) Observeu la manera de qualificar els noms: la funció adjectiva es pot fer
mitjançant un adjectiu (dia lleig), un sintagma preposicional (núvols d’estalzí) o
una oració de relatiu (d’aquells que t’esmolen els nervis). Feu vosaltres també
combinacions d’aquests tipus aplicades a la descripció del temps...