Introducción



INTRODUCCIÓ ALS ESTUDIS LITERARIS
· El pacte narratiu
(DÒSSIER: Instàncies d’enunciació: el pacte narratiu. Pàgina 41, nº 02)
*Intentar convènçer al lector perquè comparteiqui amb ell la mateixa visió del món. Però, si el lector comparteix lo que proposa el lector, té el dret de no continuar amb la lectura.
1. El narrador (1)
· És l’origen del discurs
- Si no hi ha narrador, no hi harelat
· És l’encarnació del llenguatge representat
- No hi ha res més que el llenguatge representat.
· És el mediador necessari entre el món narratiu (fets, historia,…) i els receptors del relat (en principi són els lectors, però hi pot haver altres).
· És el responsable de l’articulació concreta de la trama i de la selección i la connexió causal dels elements de la faula.
- Totes lesnarracions parteixen de fets en brut fets pel narrador.
· És el subjecte principal de l’enunciació.
- Hi pot haver relats en que és s’únic subjecte
2. El narrador (2)
· La figura del narrador pot determinar a partir de dos eixos fonamentals:
a. Pespectiva per la qual narra els fets.
b. El grau d’implicació que té en els fets que narra.
2.2. La focalització (punt de vista/visió): la manera comes regula la información narrativa.
- El narrador regula la información que transmet el lector.
- Gerart Genet proposa tres graus de focalització
· Focalització zero: narrador omniscient.
- Coneix tots els detalls i els personatges que participen en aquella historia.
- Té accés total i absolut de tots els detalls de la historia que s’explica (pensament,…).
· Focalització interna: restriccióde la percepció a la d’un personatge o a la de diversos.
- Es restringeix a la percepció d’un o diversos personatges que están implicats al que explica al narrador.
· Focalització externa: observador extern de les accions i les paraules dels personatges com a meres manifestacions d’un món en què no pot penetrar.
- P.e.: el narrador està darrera un vidre i contempla el que fan els personatges apartir d’una distancia.
2. El grau de participación en la historia.
- El grau d’implicació que té en els fets que narra/explica.
· Narrador heterodiegètic: aliè a la historia que conta.
- No participa amb el que explica.
· Narrador homodiegètic: té una relació d’identidat amb qualque personatge de la historia.
- No només és un narrador, sinò que també és un personatge.
- El narradorhomodiegètic pot ser autodiegètic: el narrador que escriu d’ell mateix, el narrador autobiogràfic.
3. El narrador (4)
a. El narrador poc fiable
· Narrador en la persona (primera persona): té el punt de vista compromés (sobre la historia que explica).
- Per qualque circunstancia, aquest narrador no explica ben bé la veritat. Aleshores el lector, a partir d’un momento determinat, té raons per nocreu/per no fiar-se del que conta el narrador.
- El lector té raons per no creure el que conta el narrador.
- El narrador pot ser poc fiable per raons diverses:
· Té una edat prematura (un infant de set anys,…).
· Manifesta, clarament, un prejudi determinat (morals, religiosos,…).
· Té una discapacitat psíquica.
· Està sota els efectes de substàncies alucinògenes (drogues,…).
· Té unapatología evident (un mentider patològic,…).
- En adonar-se de la poca fiabilitat del narrador, el lector comença a formar-se una opinió propia sobre els fets (es difícil de fet, donçs l’única información que rep és la del narrador) i les motivacions de la historia.
4. El narratari
· “Destinari intern, principi constructiu integrant de qualsevol discurs narratiu que […] representa una funciónecessària perquè un text s’articuli com a relat: és l’al·locutari figurat a qui el lector figurat (el narrador) adreça el seu discurs”. (Santiago Renard).
- De la mateixa manera que hi ha un narrador.
- També hi ha d’haver un narratori.
· No sempre té representació textual, però les formes posibles de fer-se present són molt diverses.
- P.e.: L’obra literaria Bearn és una carta en que el narrador...