Krausismo
Páginas: 5 (1141 palabras)
Publicado: 10 de octubre de 2010
KRAUISISMO E INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA:
La I.L.E era lliure perquè es tractava d’un projecte privat i d’orientaçió laica. Supossa el moviment intelectual i pedagògic més significatiu de la Espanya Contemporànea. Les activitats de la I.L.E apareixen en 1876 i desapareixen amb el començ de la guerra civil en 1936. el franquismo va ocultar aquest moviment. En termins pedagogics, la I.L.E vaser el canal de recepçió i difussió de les corrents pedagogiques europees i de totes les aportaçions de l’Escola Nova
FACTORS DETERMINANTS DEL SEU NAIXIMENT
El “Krausismo”
És una versió critica de l'idealisme hegeliano. Krause fa una interpretaçió idealista en termins de projecció social, una defensa de la tolerància, la convivència, la llibertat de ciència, confiança en l’educaçió cominstrument de modernitzaçió i regeneraçió de l’home.
La primera vegada que s'expressa aquest pensament a Espanya, és en el curs acadèmic 1857-58 a la Universitat Central de Madrid (l'actual complutense).
S'haurà triat el pensament de Krause davant el d'Hegel, perquè era més liberal i menys corporatiu, segons defensa Elías Díaz. També perquè Hegel havia mort i el seu pensament estava quedantenrere. D'altra banda, era, la d'Hegel, una ideologia més conflictiva i xocant amb la gran tradició i arrel de la religió catòlica existent a Espanya. Els Krausistas seran acusats d'impartir doctrines pernicioses (articulo 170 de la Llei Moyano).
Les qüestions universitàries
En 1849 es publica el reglament de la Llei Moyano. S'obliga als professors a ser catòlics, a ser fidels a la reina iobedients a la constitució (d'unitat política i religiosa). En 1864 es publica una ordre ministerial en referència a queixes sobre la impartició de doctrines pernicioses a les universitats.
No obstant això durant el seleni progressista (68-73), els krausistas van ser els grans protagonistes pedagògics i van tenir les portes de les universitats.
DE L'ESCOLA NOVA
L'Escola Nova es planteja unmodel didàctic i educatiu completament diferent a la tradicional: va a convertir al nen en el centre del procés d'ensenyament i aprenentatge, la qual cosa s'ha denominat paidocentrismo, mentre que el professor deixarà de ser el punt de referència fonamental, magistrocentrismo per convertir-se en un dinamitzador de la vida a l'aula, al servei dels interessos i necessitats dels alumnes.
La paraulaclau serà “activitat”, aprendre fent en un ambient educatiu, a l'aula transformada en vida social, en assumpte de la societat a la qual es pertany. Mobiliari flexible dins de l'aula per adaptar-se a situacions didàctiques i d'aprenentatge diferent; no existeixen els llibres com a tals sinó que es donen pautes de treball i d'activitat i, amb una programació prèvia, els mestres i alumnes vanconstruint els continguts a partir dels interessos i motivacions dels alumnes, rebutjant l'enciclopedismo i el manual escolar de l'ET.
la primera qüestió universitària.
El preàmbul de la primera qüestió universitària té lloc quan a partir de l'any 1860 es produeix una forta oposició al pensament krausista per part de representants dels sectors més reaccionaris del pensament espanyol
L'elementdesencadenant de la "primera qüestió universitària" es produeix quan Castelar publica en el periòdic "La Democràcia" una sèrie d'articles en els quals critica a la reina per haver cedit el 75 % de les propietats del Real Patrimoni, per a la seva venda posterior. Com a conseqüència d'això se li obre procés. Però el Ministeri va més lluny, demanant al Rector que aquell respongui dels càrrecs abocats enaquests articles. Castelar nega la competència del Rector per jutjar un delicte pel qual se li segueix una causa penal i el Rector remet la resposta al Ministre sense obrir expedient ni fer intervenir al Consell Universitari, la qual cosa a continuació li és exigit pel Ministeri. La seva negativa condueix a la seva destitució. Els universitaris li manifesten llavors la seva adhesió, donant lloc el...
La I.L.E era lliure perquè es tractava d’un projecte privat i d’orientaçió laica. Supossa el moviment intelectual i pedagògic més significatiu de la Espanya Contemporànea. Les activitats de la I.L.E apareixen en 1876 i desapareixen amb el començ de la guerra civil en 1936. el franquismo va ocultar aquest moviment. En termins pedagogics, la I.L.E vaser el canal de recepçió i difussió de les corrents pedagogiques europees i de totes les aportaçions de l’Escola Nova
FACTORS DETERMINANTS DEL SEU NAIXIMENT
El “Krausismo”
És una versió critica de l'idealisme hegeliano. Krause fa una interpretaçió idealista en termins de projecció social, una defensa de la tolerància, la convivència, la llibertat de ciència, confiança en l’educaçió cominstrument de modernitzaçió i regeneraçió de l’home.
La primera vegada que s'expressa aquest pensament a Espanya, és en el curs acadèmic 1857-58 a la Universitat Central de Madrid (l'actual complutense).
S'haurà triat el pensament de Krause davant el d'Hegel, perquè era més liberal i menys corporatiu, segons defensa Elías Díaz. També perquè Hegel havia mort i el seu pensament estava quedantenrere. D'altra banda, era, la d'Hegel, una ideologia més conflictiva i xocant amb la gran tradició i arrel de la religió catòlica existent a Espanya. Els Krausistas seran acusats d'impartir doctrines pernicioses (articulo 170 de la Llei Moyano).
Les qüestions universitàries
En 1849 es publica el reglament de la Llei Moyano. S'obliga als professors a ser catòlics, a ser fidels a la reina iobedients a la constitució (d'unitat política i religiosa). En 1864 es publica una ordre ministerial en referència a queixes sobre la impartició de doctrines pernicioses a les universitats.
No obstant això durant el seleni progressista (68-73), els krausistas van ser els grans protagonistes pedagògics i van tenir les portes de les universitats.
DE L'ESCOLA NOVA
L'Escola Nova es planteja unmodel didàctic i educatiu completament diferent a la tradicional: va a convertir al nen en el centre del procés d'ensenyament i aprenentatge, la qual cosa s'ha denominat paidocentrismo, mentre que el professor deixarà de ser el punt de referència fonamental, magistrocentrismo per convertir-se en un dinamitzador de la vida a l'aula, al servei dels interessos i necessitats dels alumnes.
La paraulaclau serà “activitat”, aprendre fent en un ambient educatiu, a l'aula transformada en vida social, en assumpte de la societat a la qual es pertany. Mobiliari flexible dins de l'aula per adaptar-se a situacions didàctiques i d'aprenentatge diferent; no existeixen els llibres com a tals sinó que es donen pautes de treball i d'activitat i, amb una programació prèvia, els mestres i alumnes vanconstruint els continguts a partir dels interessos i motivacions dels alumnes, rebutjant l'enciclopedismo i el manual escolar de l'ET.
la primera qüestió universitària.
El preàmbul de la primera qüestió universitària té lloc quan a partir de l'any 1860 es produeix una forta oposició al pensament krausista per part de representants dels sectors més reaccionaris del pensament espanyol
L'elementdesencadenant de la "primera qüestió universitària" es produeix quan Castelar publica en el periòdic "La Democràcia" una sèrie d'articles en els quals critica a la reina per haver cedit el 75 % de les propietats del Real Patrimoni, per a la seva venda posterior. Com a conseqüència d'això se li obre procés. Però el Ministeri va més lluny, demanant al Rector que aquell respongui dels càrrecs abocats enaquests articles. Castelar nega la competència del Rector per jutjar un delicte pel qual se li segueix una causa penal i el Rector remet la resposta al Ministre sense obrir expedient ni fer intervenir al Consell Universitari, la qual cosa a continuació li és exigit pel Ministeri. La seva negativa condueix a la seva destitució. Els universitaris li manifesten llavors la seva adhesió, donant lloc el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.