La construcción de la identidad

La construcció de la Identitat

Definició:
La identitat, definida principalment des de la Psicologia, es comprèn com aquell nucli del qual es conforma el jo. Es tracta d’un nucli fix i coherent que juntament amb la raó permet a l’ésser humà interactuar amb altres individus presents a l’entorn.
Quan parlem d’identitat personal ens referim a una representació complexa, integrada i coherent deljo, relativament estable, que una persona ha de poder elaborar o construir en interacció amb els altres. Aquest ha de ser dins d’un context cultural particular en el decurs de la seva conversió en adult. Aquesta representació del jo, segons els experts no és una essència fixa i immutable, sinó que es va redefinint al llarg de la nostra vida de manera dinàmica d’acord amb els processosd’identificació i desidentificació experimentals.[1]
Factors que hi influeixen:
En un moment fonamental de la construcció de la personalitat com és la joventut, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies es configuren com elements claus en l’actualitat.
La identitat tradicionalment basada en el treball passa a dependre cada cop més del que succeeix en el temps de lleure i, en aquesta esfera, agafaimportància socialitzadora el grup d’iguals i també, els mitjans de comunicació. El consum de determinats programes o objectes tecnològics suposa tallar el vincle amb la identitat familiar d’origen.
La música, les revistes femenines, les sèries de ficció televisiva, Internet, els videojocs o els telèfons mòbils funcionen com estabilitzadors existencials en un moment evolutiu incert. La seva funcióés sentir-se segurs, integrats en el grup i exhibir la identitat.
Els mitjans de comunicació constitueixen una rica font de recursos simbòlics amb els que els adolescents interactuen en l’elaboració de la pròpia identitat. Aquests es serveixen d’un conjunt de texts mediàtics que atrauen per igual a nois i noies i que utilitzen a manera de caixa d’eines per a negociar la identitat juvenil.Investigacions:
En un estudi amb un grup d’adolescents de Màlaga, integrat per estudiants d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO), Batxillerat i Cicles Formatius, van examinar la relació que aquest col·lectiu establia amb diversos continguts mediàtics, amb la finalitat de conèixer el paper que tenen sobre la construcció de la identitat adolescent.
Entre els resultats obtinguts podem destacar laexistència d’un conjunt de productes audiovisuals que apareixien contínuament entre les seves preferències i que eren independents del gènere.
Atreuen per igual a nois que a noies. En primer lloc es troben els texts relatius a temàtiques de suspens o terror, les quals constitueixen el gènere preferit com a relat audiovisual més enllà del suport mediàtic que es tracti. En segon lloc, en el que respectaa programes televisius, apareixien com a destacats les sèries i els anomenats talk shows.
L’ inclinació per temes de terror en l’àmbit juvenil no pot passar desapercebut per a qui estigui interessat en les relacions dels joves amb els mitjans de comunicació. Com han posat de manifest alguns estudiosos, aquests continguts suposen una implicació psicològica on la subjectivitat adolescent veureflectida les contradiccions i dificultats pròpies d’aquesta etapa vital (Aufenanger, 1990; Mazzarella y Pecora, 1999).
La por és un sentiment que paralitza i commou tant els nous d’avui com els d’abans. En un període de reafirmació i de cerca de la identitat, un dels passos inevitables és la contradicció. Dir el contrari del que diuen els pares o professors provoca una opinió pròpia i una sensacióde seguretat, tot i que sol sigui aparent.
Els joves no solament construeixen la seva identitat en relació a les diverses institucions socialitzadores i els grups culturals, sinó també amb els mitjans de comunicació.
Es tracta de productes de terror, suspens i continguts televisius com les sèries i els talk shows (“telebasura”). Amb tot això, aquesta multiplicitat de recursos i fonts que...