La crisi de la restauración

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1900.1923)

El desastre del 98 mostrà les deficiències del règim de la Restauració i produí general commoció al país. Com a conseqüència, el règim de la Rest, entrà en una nova fase marcada x l’arribada al tro d’Alfons XII 1902, que acabaria amb la proclamació de la II República 1931.
La crisi dels - Pèrdua de les colònies el 1898.partits dinàstics - La mort dels seus líders Cànovas i Sagasta, i la divisió als partits: conservadors (Maura) i liberals (Canalejas).
va estar causada x - Absència de programes definits. Com que el programa no estava ben definit, sorgiren diferents partits.
Davant la crisi, tots estan d’acord en què s’han de fer reformes relacionades amb les regeneracionistes.
->Maura, parla de la revolució “des de dalt”, que defensava que el règim s’havia de reformar des del govern per a impedir que es formés una revolució popular. Va dur a terme una reforma electoral per acabar amb el caciquisme, la Llei electoral, al 1907. Va invertir per fomentar la indústria espanyola perquè fora+potent. Creà l’Instituto Nacional de Previsión, dedicat a les assegurances obreres, voliamillorar la vida dels treballadors. Per això va fer la llei de descans dominical (no treballar diumenge i cobrar). Totes aquestes, amb l’ajuda de les classes neutres (mitjanes). Maura era conservador i la seua idea bàsica era l’ordre públic.
-> Canalejas, que substituí a Maura i formà un nou govern liberal, proposava reformes:
Polítiques: Llei de Mancomunitats, per intentar resoldre elproblema català, es va fer la Mancomunitat de Catalunya, unificar en 1organisme les 4diputacions, i Llei de Candado, que limitava l’establiment de nous ordres religiosos.
Econòmiques: Supressió de l’ impost de consums i substitució per un imposar progressiu sobre les rendes.
Socials: La Llei de lleves (la mili, obligatòria en temps de guerra), la supressió de la redempció en metàl·lic (els rics jano podien pagar per no anar a la guerra), i Prohibició del treball nocturn de dones.
En general, l’ intent de reformar el sistema de la restauració va fracassar.

Els partits de l’oposició Al marge dels partits dinàstics, l’oposició es va anar reforçant.
El republicanisme va ser la força principal d’oposició, era un partit antic i es trobava dividit. Alejandro Lerroux, el1908 va fundar el Partit Radical (principal partit republicà de l’època); amb la següent ideologia: -Partit populista (idealització del poble)/ -Demagògic, ja que parla de la revolució però no és revolucionari / -Anticlerical/ -Anticatalanista/ -A favor de les reformes econòmiques i socials.
El 1909 es creà la Conjunció Republicanista, a les eleccions, aquest partit socialista trau el primerdiputat, Pablo Iglesias, amb la col·laboració del partit republicà. Al 1912 va sorgir un nou grup polític: el Partido Reformista, al que s’acostaren intel·lectuals com Ortega i Gasset.
Els nacionalismes continuaren durant aquest període. A Cat a principis de sXX predominava la Lliga Regionalista conservadora, però paral·lelament es consolidà un catalanisme republicà, creant-se el CentreNacionalista Republicà. Com a reacció a la política anticatalanista del govern liberal, es va constituir la coalició electoral Solidaritat Catalana, que agrupava catalanistes, republicans i carlins. El catalanisme republicà evolucionà, però fou derrotat electoralment per la Lliga fins 1931, quan la unió en un nou partit, Esquerra Rep de Cat, va triomfar.
El nacionalisme basc a principis de segle estiguémarcat per què havia de ser independentista, autonomista o catolicista. El PNB creà el seu propi sindicat per atraure obrers cap a sindicats nacionalistes i allunyar-los dels socialistes. A partir de 1917 el nacio basc començà a tenir una representació parlamentària notable.
Quant als carlistes, manteniren la seva presència i bases, ara liderats per Jaume de Borbó. Les disputes internes eren...