La Direcci Estrat Gica

La direcció estratègica és el procés de gestió d’una estratègia empresarial (o un conjunt d’estratègies) dins de l’empresa, que s’ha d’adaptar a un entorn canviant i a una competència que reacciona, tenint en compte el llarg termini i tenint com a finalitats principals assolir l’èxit de l’empresa mitjançant la millora de la posició competitiva o resoldre els problemes que amenacen l’empresa.També ha de garantir que l’estrategia es dugui a terme. Podem dir que la direcció estrategica es compon de tres elements fonamentals: l’anàlisi estrategica, l’elecció estrategica i la implantació de l’estrategia.
Aquests tres elements se suceeixen de forma consecutiva i incorporen un conjunt d’etapes que constitueixen tot el proces de la direcció estrategica.
-Analisi estrategica: Abans dedefinir una estrategia i de començar a definir la seva direcció, cal que s’estudiin un conjunt d’elements:
- Entorn economic, social, politic o tecnologic: Tot lo que envolta l’empresa pot definir el conjunt d’amenaces que s’han de salvar o el d’oportunitats que es poden aprofitar.
- Capacitat estrategica: els recursos de que disposa l’empresa i el conjunt de capacitats i competencies que potdesenvolupar a escala d’organització. En aquest cas, es tracta de factors interns que determinen l’estrategia, o sigui, els punts febles que s’han d’evitar i els punts forts que s’han de potenciar.
- Expectatives dels promotors o emprenedors del negoci: es fonamental que els propietaris de l’empresa defineixin de manera clara i previa quins objectius o metes es volen assolir.
-Elecció estrategica: Caldeterminar quin tipus d’estrategia es vol implantar i es distingueixen 3 tipus d’estrategies: corporatives, de negoci i operatives.
-Implantació de l’estrategia: Es tracta de definir i planificar de quina manera s’aplicara l’estrategia, cuants recursos s’han de destinar, quins departaments de l’empresa hi han de participar i la definició del pla temporal de les accions que cal desenvolupar.ANALISI DE L’ENTORN COMPETITIU: MODEL FORCES COMPETITIVES
Segons Porter, la situació competitiva d’una empresa depen de cinc forces, d’aquestes cinc forces es pot determinar l’exit del negoci.
Amenaces de nous competidors. Les facilitats que en un mercat tinguin els nous competidors per posicionar-se faran que sigui poc atractiu o que la rendibilitat del negoci no sigui alta. Aquesta amenaça sera méslimitada wn funció de l’existencia de barreres d’entrada i de sortida per als nous competidors.
Entrada: factors que dificulten l’entrada de una nova empresa al mercat. EX: inversio inicial elevada, existencia de clients fidels a una marca o costos elevats de producció.
Sortida: factors que dificulten la sortida d’una empresa del mercat.
EX: tenir massa producte elaborat al magatzem.
-Amenaces de productes substituis: L’existencia de productes substituis que fasin competencia als productes existents, de forma que no només haura de competir amb les empreses de un producte semblant sino que també amb aquest producte substitutiu.
- Grau de rivalitat dels competidors: L’existencia d’un mercat amb molta competecia o amb un gran nombre de competidors determinara l’exit del negoci i lesseves expectatives, ja que el fa menys atractiu. El grau de rivalitat normalment depen de:
L’estructura de la competencia: la rivalitat sera més intensa si hi ha molta competencia en un mercat petit.
El tipus de mercat en funció de la competencia (competencia perfecte, monopoli, oligopoli o competencia monopolista)
Poder de negociació dels proveidors: Es la capacitat que tenen els proveidorsper imposar o determinar les caracteristiques de l’operació de compravenda com ara el preu dels productes, la qualitat o els terminis de lliurament …
Poder de negociació dels clients: Es tracta de la força que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l’operació de compravenda com ara el preu dels productes, la qualitat o els terminis de lliurament …
Una vegada...