La esquizofrènia


L’esquizofrènia





Autoretrat fet per un esquizofrènic durant una teràpia.
Lucía Morillo


L’esquizofrènia
Una malaltia mental és un estat de trastorn en el cervell, que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments, les emocions o la conducta de la persona afectada. Cal distingir la malaltia mental del retard mental.
En les malalties mentalss'estableix la diferència entre neurosi i psicosi, consistent bàsicament en el fet que en la neurosi l'afectat és conscient del que li passa i els canvis en la conducta no tenen tanta intensitat com en la psicosi. Encara que, a diferència de les malalties físiques, afecten la conducta i les emocions de la persona, cal no discriminar els malalts mentals i cal que aquests no se sentinestigmatitzats pel fet de patir la malaltia.
L’ esquizofrènia, paraula que ve del grec, "schizo": que vol dir divisió i "phrenos": que significa ment, és una malaltia classificada entre les denominades "Psicosis Endògenes", caracteritzades per una pèrdua del judici de la realitat, detenció o interrupció biogràfica, absència de consciència de malaltia, símptomes egosintònics, angoixa primària ipresència de fenòmens psíquics impropis (deliris, al·lucinacions). Amb el terme "endògena" es vol posar de manifest el fet fonamental que els processos psicopatològics ocorren a l'interior de l'ésser individual.
El terme “esquizofrènia” molts cops és mal interpretat i s’associa a la “doble personalitat”. Tot i que algunes persones amb esquizofrènia poden sentir veus i viure les veus comdiferents personalitats, la esquizofrènia no fa que una persona tingui diferents personalitats. Aquesta confusió prové del significat “divisió de la ment”.
Símptomes
Existeixen molts símptomes possibles en l’esquizofrènia tot i que no és necessari tenir-los tots, i aquests poden canviar amb el temps. A més a més, un mateix símptoma pot tenir intensitat diferents.
L'esquizofrènia escaracteritza comunament pels anomenats "símptomes positius" i per "símptomes negatius" Els símptomes positius s'agrupen sota el terme psicosi i típicament inclouen deliris, al·lucinacions i trastorn del pensament. Els símptomes negatius són aquells que es produeixen per defecte, per exemple la pèrdua d’hàbits i interessos, poden incloure dificultat en la parla, emocions impròpies (incoherènciaafectiva) . Les persones afectades tendeixen a aïllar-se. Poden descuidar la seva higiene personal, abandonar les seves aficions, mostrar-se poc inclinats a col·laborar en les tasques de casa, mostrar-se indiferent en les seves relacions socials i afectives.
A més poden aparèixer problemes de disminució neurocognitiva. Aquestes prenen la forma de reducció o deteriorament de funcionspsicològiques bàsiques tals com la memòria, l'atenció, la resolució de problemes i la cognició social.
Tipus
En el “Manual de diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales” hi ha 5 tipus d’esquizofrènia, els més coneguts són:
1. Tipus paranoide: Amb sentiments de persecució, deliris de grandesa i al·lucinacions auditives.
2. Tipus desorganitzat o hebefrènica: Amb discurs i comportamentdesorganitzat, sense cap objectiu i sense afectivitat.
3. Tipus catatònic: Amb alteracions psicomotores, poden arribar a estats sense moviment i inclús a no controlar les seves necessitats.
Esquizofrènia com a malaltia genètica
Fa uns anys científics espanyols van fer el major anàlisis genòmic relacionat amb aquesta malaltia, encara no està clar del tot, però es va demostrar queaquells cromosomes on habitava la informació sobre els processos cognitius a una persona esquizofrènica tenien grans variacions. Tant es així que també s’ha vist que tindria una relació molt gran amb el sistema immunològic. Tot això està molt poc investigat ja que l’esquizofrènia és una de les malalties més comuns de les que se’n sap menys. (aproximadament un 1% de la població la pateix)....