la falsedat de les religions en durkheim

LA FALSEDAT DE LES RELIGIONS EN DURKHEIM

A finals del segle XIX els intel·lectualistes dominen l’escena acadèmica sociològica. Preocupats per l’origen de la religió, autors com Spencer, Tylor i Frazer defensen les teories il·lusionistes, considerant que les religions “primitives”, com totes les demés, eren il·lusions; altres autors busquen l’origen en la teoria del mite de la naturalesa, comMüller, mentrestant Lang deriva la religió de la idea de Déu. Durkheim, profundament influït per Robertson Smith, busca una explicació sociològica de la religió.1
La seva explicació sociològica no pot evitar reflectir alguns dels pressupòsits evolucionistes propis de l’època. Tot i que, com apunta Pocock, s’ha de reconèixer que aquesta corrent fou crucial per restablir la unitat fonamental dela humanitat en un moment en què certs autors començaven a dividir a la humanitat basant-se en criteris racials, arribant a parlar de subespècies2, els postulats evolucionistes no han pogut superar les crítiques que autors com Boas o Radcliffe-Brown iniciaren anys més tard i que seguiren els seus deixebles de manera gairebé implacable.
Durkheim no es pot desfer de la influència de l’evolucionismepropi del seu temps, fet que queda clar quan exposa com ha de ser el mètode per estudiar la religió “[… ] hay que empezar por remontarse hasta sus formas más primitivas y simples” (Durkheim, 2007: 3), entent que existeixen societats relativament indiferenciades, tancades i de petita escala3; però també inaugura el pensament funcionalista que inspirará la futura antropologia d’autors comMalinowski, trencant definitivament el tracte residual que se li otorgava a la religió com a un fenòmen obscur i inefable en el cas de les relgions més evolucionades o com errors o aberracions dels ignorants en el cas de les religions dels primitius. Durkheim critica aquesta última postura: “En efecto, se supone que las religiones tienen valor y dignidad desiguales; se dice generalmente que no todascontienen una parte idéntica de verdad” i conclou “He aquí como la importancia teórica repetidas veces atribuída a las religiones primitivas ha podido pasar como indicio de una irreligiosidad sistemática que, al prejuzgar los resultados de la investigación, los viciaba desde el principio.” (Durkheim, 2007: 2). Davant d’aquesta qüestió el sociòleg francès postula que cap institució humana no es pot basaren l’error ni en la mentida, perquè sinó no podria haver perdurat en el temps. Així doncs, proposa estudiar totes les religions primitives en base a aquest postulat, donant per suposat que es basen en i expressen la realitat.
Durkheim reformula el concepte de religió, on la societat, una realitat sui generis expressada per representacions que res tenen a veure amb les representacionsindividuals, hi té un paper principal: “[…] esa realidad que las mitologías han presentado en tantas formas diferentes, pero que constituye la causa objetiva, universal y eterna de esas sensaciones sui generis de que está hecha la experiencia religiosa, es la sociedad. […] Ella es quien [eleva al fiel] por encima de sí mismo: incluso es ella quien le da su ser. Pues lo que crea al hombre es ese conjunto debienes intelectuales que constituyen la civilización, y ésta es obra de la sociedad. […] Si la religión ha engendrado todo lo que es esencial en la sociedad es porque la idea de sociedad constituye el alma de la religión.” (Durkheim, 2007: 390). Pel que fa al ritual, entès com a acció, el considera el fenomen que domina tota vida religiosa (que sorgeix de la societat) perquè la societat només espot fer sentir a través de l’acció, que només existeix si els individus que la composen actuen en comunitat.
Però no s’ha de confondre qualsevol acció col·lectiva amb una activitat religiosa. La dicotomia entre el sagrat i el profà és la característica principal del fenomen religiós, que divideix l’univers entre aquests dos gèneres que s’exclouen mútuament. El ritual de pas representa molt bé...