La historia

Els carrers Guifré, Indústria, República Portuguesa, Progés, Ramon Bonjorn (Providència) i República Argentina també resultaren afectats. De les indústries afectades destaca tràgicament la , on unade les bombes que, pel que sembla, va caure a la porteria, causà la mort d’alguns treballadors.
Però no acaben ací les vistes dels avions italians, ja que els dies 4, 5 i 9 de juliol els bombardeigscausaren noves víctimes i innombrables destrosses a la ciutat. Les zones afectades foren les mateixes que en el bombardeig del dia 30 de juny.
Amb els informes dels bombardeigs d’aquest dia acaba lainformació que es pot treure a través de l’Arxiu Municipal.
Fins en aquest moment l’ajuntament comptabilitzà la relació de víctimes produïdes pels diversos bombardeigs i les avaluà en 154 morts, 119ferits greus i 426 lleus. Això fins al dia 9 de juliol. La Generalitat dóna la xifra del 161 morts fins al dia 31 d’octubre de 1938. S’ha de tenir en compte que el darrer bombardeig que he pogutlocalitzar amb conseqüències tràgiques per a la ciutat és el que hom efectuà a l’Elèctrica de Sant Adrià de Besòs, on perderen la vida bon nombre de badalonins; n’he pogut localitzar disset que sónenterrats als cementeris de Badalona i que eren fills de la ciutat o residents. Si afegim aquestes víctimes a les donades per la Generalitat, veiem, doncs com la xifra arriba als 180 i que la ciutat no paràde sofrir atacs aeris durant els darrers mesos de l’any 1938.
Dono en aquest treball el nom de 128 morts, tot i que encara en tincs uns quants que no he pogut comprovar degudament i que, per tant, nohe comptat. La diferència entre aquesta xifra i els informes oficial rau en el fet que de les víctimes dels dies 4 i 5 de juliol no coincideixen les facilitades per l’ajuntament i les que jo he pogutlocalitzar. Tanmateix em sembla que la xifra és prou important i no desmereix en res les sofertes per altres ciutats catalanes.
Passem ara a un altre punt. ¿Era Badalona una ciutat amb objectius...