La Logica

FILOSOFIA
NIVELLS DEL CULTE RELIGIÓS
No totes les religions son iguals, sinó que hi ha nivells. Així tenim religions:
* Culte Individualista: el asunto de la religió cadascú su monta a la seva manera. Va per lliure. Encara que forma part d’una religió la persona fa el que li sembla. Per exemple els indis americans: la seva religió se basava en visions en les que se les apareixia un animal.Quan eren adolescents sentien que havien de tenir aquesta visió de la qual conviurien tota la vida. Marxaven sols a resar i sense menjar (quan no menges veus visions). Entre que no menjaven i que es feien mal a ells mateixos se lis apareixien la visió. Llavors marxaven al poble i feien i vivien segons el que l’animal els hi havia dit.
* Culte xamanista: xaman prové d’una llengua siberianaperò s’ha fet internacional. Un xaman es un bruixot/a , una persona que té poders especial que la majoria no tenen. No es un professional de la religió, però de vegades el cridaven per fer cerimònies. Normalment feia poders curatius. El que feia era comunicar-se amb esperits i sers sobrenaturals, ajudat de processos bioquímics provocats per plantes i bolets. També podien entrar en trance a base de unamusica monòtona. Naturalment coexisteix amb l’ individualisme.
* Culte comunitari: bodes, bateigs, enterraments / lo important es la comunicat sencera que fa la cerimònia. Los rituals comunitaris mes importants son los ritus de pas. Son los ritus que el que fan es canviar de situació social. Los mes importants son el naixement, la mort i el matrimoni i la data d’entrar en la edat adulta. Escuriós com a la nostra societat perviuen aquestes coses. A sud americà es molt comú un ritu de pas de “la quinceañera”. Una de les formes mes sorprenents dels ritus de pas son “les quintades”. Es feia al mili i als col·legis majoritaris.
* Culte eclesiàstic: El ritus eclesiàstic son aquells dirigits per una organització professional i jeràrquica. Lo mes clàssic i característic es el catòlic.Naturalment en el culte eclesiàstic hi ha cultes comunitaris, xamanistes i individualistes.
LA RELIGIÓ I LA METAFÍSICA
Son coses que molt sovint van juntes, però de vegades no. Encara que vagin juntes son coses diferents. La religió es allò sagrat que dona sentit a la seva vida i que promet la salvació. Mentre que la metafísica es una creença sobre el mon en el seu conjunt. De vegades lametafísica no te cap sentit religiós ni la religió cap sentit metafísic. Una típica creença metafísica es la del materialisme. El materialisme es la creença en que tot el que hi ha al mon es material o producte del material.
* Teisme: idea metafísica sobre la existència d’un o diversos deus monoteisme (creença que existeix un sol Déu - cristianisme), politeisme (creença en més de dos Déus - Induista)ateisme (no es creu en cap Déu) y panteisme (pan=tots / la creença en que Déu és la totalitat de les coses, es a dir, tot allò que existeix consisteix en Déu – Espinosa que es un filòsof holandes del segle 17 “Deus sive natura”). Lo panteisme consisteix en atribuir predicats atributs divins a la naturalesa en el seu conjunt. Esta bastant divulgat, per exemple a les corrents sincrètiquesanomenades New Age)
* Deisme: consisteix en creure que hi ha un Déu que va fer el món i encabat se va desentendre. En concret no va dictar cap llibre i no va fundar cap organització. Va ser molt famós al segle 18 amb Voltaire i Rousseau, los ideòlegs de la revolució francesa. Voltaire no era ateu però no podia veure a la religió catòlica. Sempre firmava amb “destruir la infame”. Voltaire se’n reia deles coses de l’església que ha donat a la paraula voltaria. Un voltaria es una persona que es burla de l’asuntes de la religió. I Rousseau també era deista. Va escriure una obra titulada La professió de fer del vicari saboià. Consisteix en manifestar el que un creu, això es la professió de fer. Es a dir, ells dos, creuen en Déu però no en l’església.
* Agnosticisme:a no, gnosisconeixement...